El president de la Generalitat, Artur Mas, va donar ahir per tancada una etapa després de la rotunda negativa del cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, al pacte fiscal per a Catalunya, i va preparar el terreny per a un avançament electoral que es podria concretar la setmana que ve. Uns comicis que es podrien celebrar d'aquí a dos mesos sent el 25 de novembre la data que sona, per ara, amb més força. Les dues hores d'entrevista al Palau de la Moncloa entre Mas i Rajoy només van servir per certificar la gran distància que separa els plantejaments de tots dos i l'apel·lació del president del Govern a la Constitució com a fre a propostes que no tenen cabuda en ella.
"Això no ha anat bé". Amb aquesta frase va resumir Mas en la roda de premsa que va oferir a la delegació del Govern català a Madrid (renunciant a celebrar-la a la Moncloa) el desenvolupament de la reunió, que, no obstant això, les dues parts van coincidir que havia transcorregut en un ambient cordial. En ella Rajoy va oferir diàleg i col·laboració "franca i lleial" i va garantir que revisarà el model de finançament autonòmic. Però el rebuig al pacte fiscal va ser total per part del president del Govern.
En una sala plena de periodistes en la qual el mateix Mas es va sentir desbordat, el president, en català i castellà, va anunciar que després del "no" de Rajoy, es prendran "decisions". Una cosa que va posposar per a la setmana que ve en el debat de política general que celebrarà el parlament català.
Segons el seu parer, ara toca fer una "profunda reflexió, serena i positiva" per part de tots els partits en el debat que s'inicia dimarts a Catalunya. Encara que no va voler avançar en què consistiran aquestes decisions, sembla previsible l'avançament dels comicis catalans. Mas va comentar que no havia parlat amb Rajoy d'eleccions anticipades i en cap moment li ho havia plantejat: "Ha estat molt respectuós", va dir.
Mas va apostar per convertir la "decepció" en "il·lusió i un compromís de futur". A més, va incidir que s'havia perdut "una oportunitat històrica" entre Catalunya i la resta d'Espanya una vegada que el pacte sembla no tenir recorregut ni amb el Govern ni amb els partits. En aquest sentit va informar que Rajoy li havia transmès que la resta de partits nacionals també s'oposaven al pacte fiscal. Tot i que no van parlar en concret del PSOE sí que va precisar que "diguin el que diguin els socialistes catalans, la resposta del socialisme espanyol al pacte fiscal és no". Pel que fa a les reivindicacions sobiranistes de Catalunya, Mas va ser contundent i va opinar que a Espanya "s'està cometent un error i la Constitució s'està rellegint en clau centralista".
El president català no vol parlar de ruptures, "es prengui la decisió que es prengui en els pròxims dies, setmanes o mesos" i va insistir que qualsevol decisió que s'adopti serà en el marc "natural" de la Unió Europea i de l'euro. El líder català va posar èmfasi que Catalunya no podia seguir igual que en els últims trenta anys, però qualsevol plantejament serà en el marc europeu i dins d'un escenari de "normalitat democràtica i pacífica. No ens hem tornat bojos".
Mas va reconèixer que hi havia "inestabilitat" a Europa, però va dir que no per això havia de "submergir-se, com si no existís". "Catalunya no pot ser subjugada, ni callada", va explicitar abans de reiterar que el sentiment de nació que tenen els catalans no es pot anul·lar per un text constitucional.
I va insistir que no se sentia al·ludit per la carta del rei prevenint sobre "quimeres" perquè ell no en planteja cap.
El procés
Les eleccions al Parlament podrien celebrar-se a partir del ?diumenge 11 de novembre inclòs si el president de la Generalitat, Artur Mas, signés el decret corresponent en el marc del debat de política general. Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, es podria pensar que ha d'acollir-se al règim de llei espanyola, la LOREG, que parla de 54 dies per celebrar els comicis.
En canvi, l'expresident de la Generalitat José Montilla va convocar les anteriors eleccions acollint-se a l'Estatut, que, en el seu article 75, estableix que la cita electoral ha de tenir lloc "entre els 40 i 60 dies següents" a la data de publicació del decret de dissolució del Parlament en el Diari Oficial de la Generalitat. D'aquesta manera i fent càlculs, si Mas signés el decret el dimarts i sortís publicat l'endemà, dimecres, les eleccions podrien ser fins i tot l'11 de novembre.
