Una mostra de dibuixos de Pilarín Bayés va estrenar ahir el nou espai d'exposicions Santa Caterina, a l'edifici de la Delegació del Govern a Girona. "Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots", repassa la trajectòria d'aquesta dona que ha il·lustrat 700 libres, més auques, cartells, murals...

Pilarín, no comença a tenir edat de dir-se Pilar?

Ja té raó, ja.

No deu ser que encara és una nena, i per això dibuixa amb aquest estil tan infantil?

Em penso que tots guardem una part de nens. El 95% de la meva feina ha sigut per a nens i nenes, i arriba un moment que et tornes una mica criatura.

Posats a ser un pilar, de què li agradria ser-ho?

Crec que actualment hi hauria moltes vocacions de fer de pilars de la Catalunya independent. És una il·lusió que tenim. A veure si per una vegada a la vida aconseguim sortir-nos-en.

I si a Espanya li fan boicot als seus dibuixos per ser catalana?

Ja me n'han fet dos o tres, no m'espantaran pas.

Per què dibuixa?

Perquè no podria viure sense fer-ho.

Els seus ninots tenen les galtes vermelles perquè de petita la bufetejaven sovint?

He, he, no, això no. Però el meu pare, que tenia el balneari de Tona, deia que els nens de Barcelona tenien color trist perquè no els tocava el sol. Per això vull que els meus nens vegin l'aire i el sol.

Va fer un auca sobre el llibre "Els altres catalans". Si en Fernández Vara els fa tornar a Extremadura haurà de dibuixar un afegit?

Aquest senyor deu ser un polític formidable, però no sé si aquest tema el té gaire clar. He vist un vídeo d'una senyora extremenya que li diu que està molt bé aquí, i que li donin morcilla si els vol fer tornar

Com dibuixaria avui un auca de Catalunya?

Amb il·lusió, també a vegades amb una mica de dubtes de com seran les coses... Però això els catalans ja ho fem. I ja va bé. Quan comencem a dir que no tenim teatre, que no tenim cinema, etc., ens posem tots a la feina per tenir-ne.

Va ser Creu de Sant Jordi el 1991... amb 41 més. Així no té gaire mèrit.

Nooo, fa igual d'il·lusió. És al revés, això significa que Catalunya és un país generós, que reconeix la gent que ha fet alguna cosa. Encara que no sigui gaire important. I més coses que haurà de reconèixer.

Els seus dibuixos no són massa feliços pels temps que corren?

Em surt així de dintre. Jo vaig viure de nena uns temps pitjor que aquests i els recordo amb alegria. Per sort, la canalla sempre són feliços. Quasi sempre.

El dibuixant francès Claude Serre va dir que dibuixar és la sinceritat emmascarada amb una piruleta.

És que no tenim altra alternativa que ser sincers. I llavors a vegades ho hem de maquillar una mica. Sí, és cert.

"50 anys dibuixant per a tots". Hi ha algú per a qui no dibuixaria?

No dibuixaria mai per algú capaç de ser cruel amb els nens.