Raphael Nagel, economista i president de la Fundació Nagel, va participar en la XXI Trobada d'Economia a s'Agaró. Acaba de publicar «Turbocapitalismo: los maestros de la quiebra»
De treballar per a bancs i fons d'inversió, a parlar de turbocapitalisme?
Vaig patir un infart el 2 de novembre del 2010. I a més, l'altre pacient de la meva habitació d'hospital va morir. Aquestes coses canvien la visió de la vida. Jo abans treballava molt, viatjava... Ara m'ho agafo tot més tranquil·lament.
És una crisi o és una estafa?
Estafa és una paraula molt grossa. El que és un fet és que al món hi ha 10 vegades més deute que valor, o sigui que tot és una qüestió de confiança. I encara que no m'agradi la paraula estafa, fa pocs anys l'1% de la població mundial acumulava el 44% de la riquesa, i ara n'acumula el 50%.
Beneïda crisi.
He, he, sí, el negoci els funciona bé. És d'això del que em queixo, que uns pocs guanyen molts diners, i molts cada dia en tenen menys. És una qüestió de solidaritat, però també de pau social.
La situació pot provocar terratrèmols polítics?
El que ha passat als Estats Units és només que la població ha votat contra els partits polítics habituals. I això també es veu cada cop més a Europa, amb el creixement de la ultradreta. Els joves veuen que per més que treballin i s'esforcin no prosperaran, i els pares veuen que els seus fills no tindran les mateixes oportunitats que van tenir ells. Tot plegat provoca desencant cap als partits i polítiques tradicionals i és un camp adobat als missatges i solucions simples. Això ho aprofita la ultradreta.
I trobar culpables també és senzill.
És clar, els immigrants, sobretot si són àrabs. Però els autèntics culpables són els interessos polítics.
Com hem arribat aquí?
Per la política errònia del Banc Central Europeu, que ens fa cada cop més dependents de les entitats bancàries. Però no és només a causa dels bancs: hi ha empreses de tecnologia que necessiten 20 vegades menys treballadors, obtenen més beneficis... i tributen en un altre país. Aquests impostos que grans empreses deixen de pagar ens repercuteixen a tots nosaltres. És un sistema pervers.
La banca, a Espanya, és un cas a part?
Al meu entendre s'hauria d'haver fet com a Islàndia, deixant caure les entitats deficitàries i que els culpables de la situació ho paguessin. El problema és que els bancs estan dirigits per polítics, no per economistes, i això és nefast per al sector. S'ha de separar la política del món financer.
Vostè que ha viatjat tant, ha conegut país més corrupte que Espanya?
No crec que hi hagi més corrupció a Espanya que a altres països. El que passa és que a altres països es castiga més. A Espanya no calen noves lleis contra la corrupció, només cal començar a aplicar les que hi ha.
