Laia Vicens i Xavi Tedó, periodistes del diari Ara, presenten el dia 23 a la Casa de Cultura de Girona «Operació Urnes», la crònica de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1-O hi hagués urnes als col·legis electorals de Catalunya

Com van arribar a Catalunya les urnes i des d'on?

Les urnes es van comprar a la Xina. Després de gairebé un mes, van arribar en vaixell al port de Marsella. Allà hi van estar uns dies, més endavant van ser amagades en un magatzem de la Catalunya Nord. Pocs dies més tard, una xarxa de poques persones les van baixar a Catalunya, i van ser amagades en vuit grans magatzems. D'aquí, van ser distribuïdes a 40 magatzems més petits repartits per tot el territori.

I ja està?

Tres o quatre dies abans del referèndum, van ser amagades en cases particulars, trasters i altres llocs.

Alguns de curiosos?

El dia 1 d'octubre n'hi havia d'amagades a esglésies, i fins i tot a dins d'un nínxol.

Desocupat, espero.

I a cases, a cotxes... Sabem d'una persona que el dia abans del referèndum es va posar al llit amb l'urna, va dormir amb ella. La gent feia una mica el mateix que fa amb els regals de Reis la nit abans.

Per què es van comprar a la Xina, on precisament no tenen gaire costum de fer-ne servir?

En Lluís, que és la persona que les va comprar, va mirar diverses empreses de diversos països i la que li va fer millors tractes -preu, material, etc.- era xinesa.

Per què el tal Lluís -al llibre no surt el cognom- va pagar totes les urnes de la seva butxaca?

Perquè té un compromís bastant important amb el país i amb la independència.

I pasta, suposo.

Sí, és clar. I va pensar que si ell ho podia fer, per què no?

O sigui que l'1-0 no es va fer servir diner públic per a res?

Això no ho podem dir, nosaltres sabem només una part de la història, que la compra d'urnes va sortir d'en Lluís.

Com es pot mantenir en secret un pla amb tantíssima gent implicada?

Els ho hem preguntat molt, als protagonistes. El seu compromís era tan gran, i sabien que el que feien era tan important, que pesava més poder votar que explicar el que estaven fent. Pensaven que era millor callar que no parlar i que tot se n'anés en orris.

Tot plegat indica que els serveis secrets espanyols són de fireta?

No cregui, no anaven mal encaminats. Vigilaven gent que hi estava implicada, alguns van notar-ho. També és cert que dubten si era real o paranoies seves... Potser els serveis secrets no esperaven que el Govern deixés en mans de la gent l'execució del pla.

Què se n'ha fet, de les urnes?

Algunes en ajuntaments, d'altres en cases particulars -hi ha gent que ens ha escrit explicant que la tenen guardada-, fins i tot algunes s'estan subhastant. En Lluís diu, en clau irònica, que són seves i que hauria de denunciar la policia i la Guàrdia Civil per les que li van robar.