«La por és el negoci més gran del món, sense cap dubte»

Exacte. Hem de tenir por de tenir por, perquè la usem malament. La posem en el lloc equivocat, i això encara ens genera més por. Per tant, tenim més por de la que hauríem de tenir.

Però la por ens ajuda a sobreviure, sense ella no duraríem.

Tenir por és sa, és inevitable i és instint de supervivència. Por del dolor o del patiment. Ara bé, tenir por de coses abstractes, no naturals, com per exemple una amenaça terrorista, a vegades és més resultat d´una manipulació mediàtica, econòmica i política, que d´instint de supervivència.

Darrere la por, hi ha interessos?

La por és el negoci més gran del món, sense cap dubte. Per res estem disposats a pagar tant, com per sentir-nos falsament protegits. En cap moment qüestionem si el banc on posem els estalvis dona diners a una empresa armamentística. Que en dona.

Tothom té la seva pròpia por. Hi ha qui la té d´Espanya i hi ha qui la té d´una Catalunya independent.

Un pot tenir por de l´estat espanyol, però és una por molt genèrica, potser fruit de condemnes manifestament injustes i mesures policials brutals. Ara bé, jo crec que això ens fa por perquè no entenem molt bé què està passant. Si fem l´esforç d´entendre-les, moltes coses es poden predir. Cosa que no vol dir que estiguin bé.

En aquest cas, la por ens tenalla?

Una de les coses que ens fa més por és no tenir la raó. Per això, per calmar la por contra un estat judicialitzat, diem «nosaltres tenim la raó». Però això no serveix de res, ara bé, ens dona tranquil·litat. Això val també per a l´altre costat: jo tinc amics que no volen la independència de Catalunya i quan els pregunto què els fa por, responen coses que no m´esperaria.

La injustícia té remei?

És clar que té remei. Ho demostrem cada dia vostè i jo. Si la gent no fes bé la majoria de coses del dia a dia, contra la injustícia i a favor del benestar social, el món ja s´hauria acabat. La gent fa més coses bones pel món que dolentes.

N´està segura? Som víctimes del sistema o som els seus botxins?

Hòstia! Cinquanta i cinquanta (riallada). No li sabria dir. Està clar que ningú es vol sentir responsable que les coses vagin com van, però tots ho som bastant. Responsables, però, no vol dir culpables. Potser molta gent no sap que per culpa de l´iPhone moren nens intoxicats a l´Àfrica. O sigui, no és que la gent sigui dolenta, és que el sistema és brutal. Això sí que ens hauria de fer por. Tenim el dret de posar en dubte el sistema, i no l´estem exercint.

I vostè? De què té por?

Jo tinc por del govern de Mèxic, del narcotràfic a aquell país [Lolita Bosch viu entre Catalunya i Mèxic]. De fet, ara tinc poques pors, potser perquè ja n´he patit moltes, potser quasi totes (riu).

Tal com estan les coses, no li venen ganes de tornar a Mèxic?

No home, en comparació amb el món, aquí no estem gens malament. Estem immersos en un procés polític complicat, però comparat amb la resta del món, no és res.

Ah, no estem patint una crisi humanitària, com va dir en Quim Torra?

Aquí, una crisi humanitària? No, home. Crisi humanitària n´hi ha al Senegal, no aquí. Aquí hi ha un problema polític que s´està solucionant malament, però va com van aquestes coses normalment. Que estem patint una injustícia? Tots els països del món en pateixen. Però no som al tercer món.