L'estudi Inkmore va néixer fa 5 mesos a Girona per l'empenta de la Cristina, tatuadora i llicenciada en il·lustració i disseny gràfic. Especialitzada tant en tatuatges com en pírcing, la seva filosofia consisteix a abandonar els catàlegs i trobar un disseny únic per a cada client a partir d'un treball conjunt.
Per què va decidir obrir un local propi?
Vaig emprendre aquest projecte perquè era un somni que teníem conjuntament amb la meva mare i ella va morir fa 1 any i mig en un accident de cotxe. I és un somni que vaig complir per ella, un homenatge.
Tatua i posa pírcings, és gaire habitual això?
És més habitual dedicar-se a una cosa o a una altra, en conec pocs. Però jo vaig començar fa 12 anys fent pírcings, quan tenia tot just 16 anys, i als 18 em vaig encarrilar cap al món del tatuatge. També faig micropigmentació.
En què consisteix?
Són els tatuatges de celles, llavis, ulls, mugrons, aurèoles... Que també hi ha una part important de gent que s'ho fa perquè pateix un càncer i potser vol dissimular una cicatriu.
Quans tatuatges diria que ha fet?
És difícil de dir perquè vaig treballar a Lloret de Mar i allà durant els 3 mesos d'estiu potser en feia 10 cada dia. Potser un dia feia 5 infinits, 4 noms i un cor. Ara els dissenys són més personals.
Quina és la filosofia d'Inkmore?
La finalitat de tenir un estudi propi és encarar el món del tatuatge des d'una altra perspectiva, fent-lo més proper. Tinc un estudi molt ampli amb un sofà, butaques i una cafetera. Els dissenys els fem conjuntament amb el client, de tal manera que ens expliquin la història que hi ha al darrere, que es desfoguin i finalment interpretar les seves paraules per plasmar-les al món del tatuatge. El més important és que es sentin part del procés.
És a dir, fer que el procés vagi molt més enllà d'un catàleg.
De fet no treballo sobre catàlegs. La meva manera de treballar es basa a fer una pluja d'idees amb les propostes del client. A partir d'aquí intentem plasmar en elements la història que vol representar. Tot es fa d'una manera molt creativa, sense copiar ni utilitzar catàlegs. Per a mi un tatuatge és com escriure la meva història sobre un llibre, i vull que els clients portin un tatuatge que marqui la seva pròpia història.
En quins altres aspectes assessoreu el client?
La zona on es col·loca el tatuatge també és un aspecte molt important, i nosaltres recomanem on és més adequat posar-lo. Segons la mida o l'estil pot anar a un lloc o a un altre: les coses petites recomanem que vagin a llocs petits, i que no quedin com una taca negra perduda pel cos.
És certa la idea que quan et fas el primer tatuatge te'n fas més?
Fa molts anys que tatuo, i tots han tornat, no en recordo cap que no hagi tornat. Jo, de fet, prefereixo tatuar-me que anar al dentista o treure'm sang!
Té un perfil d'edat?
Va per èpoques. L'edat més estable és d'entre els 30 i els 40 anys. És una època que la gent acostuma a tenir encarrilada la seva vida i venen a marcar-se esdeveniments importants: naixements de fills, parelles...
Per què diria que la gent es tatua?
El 90% de la gent ho fa amb el propòsit de recordar algú o per marcar una història de manera eterna a la pell. Per mi és una manera de recordar-me que mai he de caure i que he de seguir lluitant per aquest somni.
En quins estils està més especialitzada?
Treballo molt amb la cal·ligrafia, que és un estil que fa 10 anys que estic estudiant. També faig il·lustració, fine line (línies fines) i l'estil ornamental de mandala. És amb el que realment gaudeixo, tot i que també toco altres estils.
