És vostè descendent d'alguna estirp noble?
Ui, no, què va. I això que al meu avi li agrada molt dir que ens anomenem Rodríguez perquè procedim de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, però no sé jo si això està documentat...
Però algun castell haurà visitat, per documentar-se de cara al llibre que ha escrit.
Això sí. M'agrada molt, però m'agrada més visitar monestirs que castells.
Per alguna raó?
No ho sé, potser perquè allà és on s'escrivia i es transmetia la cultura. És que soc un apassionat de la història, per això n'estudio a la UdG.
Però un monestir és cosa molt truculenta. Què hi troba allà?
La sensació que transmeten que allà hi han passat coses importants. És que jo sempre estic pendent d'explicar històries.
És fan d'«El senyor dels anells»?
Tinc més influència de Patrick Rothfuss i «El nom del vent», i altres llibres per l'estil. «El senyor dels anells» l'he començat però... el vaig deixar estar.
El seu protagonista és bastard. Els bastards donen joc?
Donen molt de joc. Són personatges d'origen ni massa humil, per no saber certes coses, ni massa noble, perquè no hi pugui empatitzar el lector.
Devia disfrutar, quan a Girona van rodar «Joc de trons».
En aquells moments encara no havia llegit el llibre ni vist la sèrie. Quan ho vaig fer, em va saber molt greu haver-me perdut el gran moment.
Quan passeja per la Girona antiga imagina el que hi va passar i el que hi podria haver passat?
I tant. És una ciutat tan maca històricament, que no ho puc evitar. No ho podem saber del tot, però crec que per aquells carrers van passar coses extraordinàries. Segur que sí.
És necessari agitar el món?
Una mica sí, ens cal una mica de moviment. Noves idees, compartir entre tots els pensaments.
El títol fa referència a mons, en plural. Hi ha altres mons?
Com a mínim hi ha el del llibre, creat amb la imaginació. A banda d'aquest, mai no he sigut gaire de teories alienígenes ni de mons paral·lels.
És un friki?
La gent no m'ho diu, dedueixo que ho deuen pensar o ho deuen dir a la meva esquena(riu).
