És prudent, en aquests moments, sollevar Catalunya contra els borbons?

Mmm... comencem forts, eh?

Així la resta ja va de baixada.

Aquesta de la guerra de Successió no els l'hem perdonada mai, als Borbons. Continuem estant... no diríem que en peu de guerra perquè no queda bé, però és una espina clavada que no els hem perdonat.

Se'ns ha explicat bé, aquella guerra de Successió?

Quan se'n va commemorar el tricentenari hi va haver molta publicació històrica per part de professionals, o sigui que Déu-n'hi-do. Potser és cert que anteriorment no se n'havia parlat prou ni se l'havia explicat bé, però darrerament se n'ha fet força divulgació. I per a tots els gustos.

Què és la guerra?

La guerra és només una lluita de poder. La pitjor part sempre se l'endú el poble, els de baix. Això era així abans i ho és ara, és un clàssic de totes les guerres. Però a la guerra de Successió les dones també hi eren.

I a totes les guerres, sospito.

Exactament. A les guerres en general, de qui menys es parla és dels de baix, i dins d'aquests, de les dones encara menys.

En algunes ocasions és lícit utilitzar la violència?

Potser no és lícit, però és comprensible. Som molt partidaris de la pau i de les bones maneres, no ens agrada gens ni mica la violència. Però depèn en quines situacions és comprensible. La violència potser no és justificable, però si et poses a la pell de qui està patint una situació determinada, la pots comprendre

La desesperació arriba a transformar les persones?

Sí, absolutament. Les situacions que viu una persona, poden fer que canviï la seva manera de veure el món i de comportar-se.

La venjança soluciona res?

Segurament no resol gran cosa, no. Però estem allà mateix, la venjança la mou el dolor, i el dolor és cec, no és racional. El dolor trasbalsa qui el pateix i fa que actuï per impuls, no racionalment.

Han tingut mai ganes de venjar-se d'algú?

En aquests moments, no (riuen). Però coneixem aquesta sensació. A qui més deteriora l'ànsia de venjança és a qui la pateix.

Catalunya és pacífica o violenta?

Ja sabem que és un estereotip, però en general els catalans som gent prou raonable i prou tranquil·la. Però és molt significatiu que ens representi el ruc català, un animal molt tranquil·lot, però que quan s'atura no hi ha manera que es mogui ni un dit. Potser aquesta és la manera de ser dels catalans.