Una de les evidències de la completa inacció del Govern de la Generalitat és la manca de decisions polítiques entorn el tema del nou hospital Josep Trueta. L'exconsellera Marina Geli va encarar l'assumpte de la necessitat de construir-ne un de nou més d'acord amb les necessitats del moment, es van començar a dibuixar les línies mestres del nou equipament i també es va redactar un projecte provisional així com alguns estudis i propostes tècniques sobre com i de quina manera s'hauria d'enfocar l'assistència sanitària en un futur proper. Han passat els anys, s'han produït canvis tant a l'Ajuntament de Girona com a la plaça de Sant Jaume però la qüestió del nou hospital ha quedat empantanegada sense que s'hagi fet res llevat, és clar, de declaracions polítiques en funció de la proximitat o no d'eleccions.

I ara que s'apropen nous comicis municipals segur que ressorgirà la polèmica entorn la ubicació del nou hospital. S'haurà de fer a Salt, al costat d'on ja hi ha el parc hospitalari? O potser a Sarrià de Ter, on l'Ajuntament va oferir uns solars per a aquesta finalitat? O tal vegada s'optarà per Girona en els terrenys que, en el seu dia, el consistori va proposar com la millor opció possible? Amb les eleccions a tocar, és molt probable que a rebuf del debat s'hi afegeixi també la qüestió de l'àrea urbana de Girona, un tema important sobre el qual tothom parla però en què pràcticament ningú no creu. Quan arribi el moment clau de la decisió, però, la lògica ens porta a pensar que la tria de l'emplaçament s'haurà de fer atenent dos criteris bàsics: el tècnic, relacionat amb les atencions assistencials als pacients, i l'econòmic, que asseguri l'elecció menys onerosa per a les arques públiques.

Estic segur que als usuaris no els importarà on se situï finalment el nou equipament assistencial, sempre que sigui una infraestructura moderna, còmoda, ben equipada, amb professionals competents i que disposi d'una bona zona d'estacionament a un preu tanmateix assequible. La lluita per situar-lo dins d'un determinat terme segurament té més a veure amb la recaptació de l'IBI que no pas amb una real preocupació pels futurs ocupants de les instal·lacions mèdiques. És clar que si hem de creure les declaracions que va fer el delegat del Govern a les comarques de Girona, Pere Vila, la construcció del nou Trueta va per llarg ja que, segons va reconèixer ell mateix, falten encara «molts i molts anys» per ser una realitat. M'ho crec. Tot i això, el delegat va prometre que dins aquest mateix 2019 es resoldria la gran incògnita sobre la proposta de la seva ubicació. Això ja em costa més de creure perquè la presa de decisions en aquests temes de la vida quotidiana dels ciutadans i llurs preocupacions bàsiques sembla que no són qüestions prioritàries com ho recorda cada dia l'agenda d'activitats del president Quim Torra.

Les inversions de reforma a l'actual hospital són urgents i necessàries però tanmateix segur que alenteixen la presa d'una decisió sobre aquest assumpte. La consellera actual de Salut, la igualadina Alba Vergés, deu tenir aquest tema damunt la taula però ves a saber si serà capaç d'entomar-lo amb criteri, sentit comú i responsabilitat. Potser dins la professió mèdica és prou coneguda i tal vegada apreciada, però no és persona que es prodigui als mitjans i menys que s'hagi destacat per una decidida acció de govern. Si aquest problema del Trueta el tinguessin a la demarcació de Barcelona, rebria el mateix tractament? Experiències passades obliguen a la malfiança. En qualsevol cas, sembla que haurem de dir adeu a la promesa del nou hospital, que s'afegirà a la llarga llista d'incompliments. O potser ara s'arreglarà gràcies a la sobtada conversió a la fe convergent de l'exconsellera Marina Geli? No ho crec pas. Goodbye, Trueta?