Joan de Déu Prats ha recopilat a «Història mítica del Cap de Creus» les llegendes de tota mena que proliferen per aquesta zona de la Costa Brava, i les ha il·lustrat Maria Padilla

Anem al més important: hi ha algun tresor amagat al Cap de Creus i vostè en té el plànol?

Sí que el tinc, però el plànol està encriptat dins del llibre, així que l'haurà de llegir. I a més, crec que encara queden parts per descobrir del tresor aquell que es va trobar a Sant Pere de Roda.

Les sirenes van desaparèixer amb l'arribada de les primeres turistes, que eren competència deslleial?

És molt trist que les úniques sirenes que queden siguin les de les ambulàncies. Potser ens falta tenir els ulls màgics d'abans, quan la gent tenia una altra manera de concebre la realitat i veien coses que ara no veiem. Però efectivament, l'arribada del turisme va acabar amb les sirenes. I també hi van col·laborar els pescadors, com amb les tonyines.

Els pirates van en vaixell o s'estan en còmodes oficines?

Hi ha molts tipus de pirates. En l'edat mitjana venien des de Marsella, en aquestes aigües va ser capturat Cervantes, i el mateix Cadaqués va ser destruït. Llavors la pirateria era més bèstia, avui és més subtil i potser és pitjor.

Les sueques van existir o formen part d'una llegenda?

Crec que són una llegenda. En aquest país la gent ha somiat moltes coses. Però crec que aquest imaginari eròtic que proposa, va per una altra banda, seria una altra geografia.

Ja el comença a preparar?

Aquest de l'erotisme és un tema que no he tocat molt, i venint de la literatura infantil, no sé si m'hi podria dedicar (riu).

Al llibre surten contrabandistes i corallers, aquests sí que existeixen.

Sí, encara hi ha corallers furtius. El llibre beu tant de l'imaginari col·lectiu com de les històries reals. Al final, potser és més real la part fictícia que l'altra. I el corall, la sang del mar, durant molt temps va ser el tresor ocult de Cap de Creus.

Hi ha gaires vaixells i barques enfonsats en aquestes aigües?

N'hi ha moltíssims, per això hi ha hagut contraban d'àmfores. Al cap de Creus, amb la tramuntana i les llevantades, la pesca era homèrica. A la Primera Guerra Mundial els submarins alemanys van enfonsar força vaixells en aquesta zona, els pescadors els anomenen «ganxos», perquè s'hi enganxen les xarxes.

Com afecta la tramuntana els habitants de la zona?

El cert és que de Cadaqués cap amunt no hi havia gaire pesca, i van haver de començar a fer vinya i altres cultius. Són molts mesos de vent i afecta moltíssim. Una llegenda diu que el vent es va inventar a Cadaqués. La gent està tan tocada per la tramuntana que fins i tot Port Lligat es va erigir en la pàtria del surrealisme.

Entre el vent i uns difícils accessos, per força hi ha d'haver llegendes.

Molta gent considerava cap de Creus una illa enganxada al litoral. Era més complicat anar a Figueres que a alguns ports italians francesos. Fins als anys 60 no hi va haver carretera asfaltada per anar a Cadaqués. Ha estat un territori molt aïllat, amb pirateria, corall, fins i tot, bruixes. Les sueques i el turisme l'han canviat, però això era el Finisterre mediterrani.

Ha conegut alguna bruixa?

Constantment se'n veuen, sobretot si obres la TV. Però la bruixa és una denigració de la saviesa natural de les dones, per això es cremaven bruixes i no bruixots. El que la gent denigra com a bruixes, són dones sàvies.

Una altra llegenda diu que la protecció d'aquesta zona natural no és tanta si un xef de categoria hi vol construir.

És clar, sempre hi ha privilegiats, això ja serien altres mites. De tota manera, bona part de la conservació es deu al fet que era zona militar, és a dir, res a veure amb la consciència ecologista. De tota manera, cap de Creus era una autèntica selva boscosa, d'aquí Port de la Selva i Selva de Mar. Tot això va ser destruït per la pesca de lluminària i sobretot pel cultiu de la vinya.