Les aigües de molts rius contenen cada vegada quantitats més altes d'antibiòtics que, a més dels possibles danys a la fauna i al medi ambient en general, poden ser un dels desencadenants de l'aparició de noves varietats de bacteris resistents a aquest tipus de medicaments. El que es troba als rius són les restes de productes farmacèutics utilitzats pels humans, que hi arriben amb l'aigua procedents de les depuradores, i dels productes veterinaris per a animals. Ho fan en quantitats molt petites. Ara bé, per als investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) la seva importància com a agent contaminant no és gens menor.

L'equip ha iniciat aquest mes de juliol els assajos in vivo del projecte Outbiotics, que té per objectiu eliminar o reduir la presència d'antibiòtics en els rius del territori POCTEFA. Es tracta de la zona que engloba Catalunya, Aragó, el País Basc, la Rioja, Navarra, Andorra i els departaments del sud de França.

Els primers resultats del projecte revelen que hi ha restes de fins a sis antibiòtics a pràcticament els 23 rius analitzats fins al moment, a excepció de l'Aragó Subordán, a Osca. Segons va explicar el catedràtic emèrit de Química Analítica de la Universitat de Saragossa (Unizar), Juan Ramón Castillo, malgrat que els nivells de fàrmacs «no impliquen, per ara, cap problema per a la salut, cal perfeccionar els sistemes d'eliminació a les plantes depuradores».

L'objectiu final del projecte és limitar l'aparició de microorganismes resistents als antibiòtics. En aquest sentit, el grup de Fisicoquímica Ambiental de la UdL, liderat pel catedràtic de l'ETSEA i actual rector de la UdL, Jaume Puy, ha analitzat en quines condicions es generen aquests microorganismes resistents. Així mateix, s'han desenvolupat nous nanobactericides sobre la base caolí en la qual s'han dispersat nanopartícules de plata, i s'han estudiat els processos d'alliberament de plata tant a l'aigua com en medis de cultiu biològic.

Per la seva banda, els experts de la UdL dels grups de Nutrició i Sistemes Ramaders Sostenibles i Agronomia i Medi Ambient en Sistemes Agrícoles Mediterranis, liderats per Joaquim Balcells i Carlos Cantero, respectivament, comprovaran els seus efectes tant en els purins com en camps de blat de moro. Mentrestant, els experts de la Unizar analitzaran granges porcines i avícoles.

Els rius on s'han pres mostres per poder dur a terme el projecte són: el Segre, la Noguera Ribagorçana, el Cinca, l'Alcanadre, l'Aragó Subordán, el Clamor Amarg, el Flumen, l'Arba de Riquel i Gállego, l'Ebre, l'Aragó, l'Irantzu, l'Arakil, el Queiles, l'Arga, l'Ega i Bidasoa, i els francesos Adour, le Gabas, la Garonne, la Save, l'Échez i la Baïse.

La iniciativa, liderada per la Universitat de Saragossa (Unizar), es desenvolupa en el marc del programa de cooperació transfronterera INTERREG V, amb un 65% de finançament de la Unió Europea.