No vull ser desconsiderat amb el nou veí de l'edifici del cantó de casa a Madrid. Passa desapercebut. Ni és gran, ni jove, ni gras, ni prim, ni lleig ni atractiu. Ni una tara, ni cap virtut destacable. Em podrien ensenyar una foto després d'anys de creuar-nos i potser no el reconeixeria. Però allà estava aquell home introduint la propaganda del seu gabinet a la bústia de la nostra finca (a Madrid del teu edifici en diuen finca de la mateixa manera que del porter en diuen conserge) i lliurant-me en mà el prospecte.
Llegeixo l'opuscle davant seu. «Profesor Maraba. Gran vidente. Eficacia rápida con don de nacimiento. Muy reconocido. Recupero pareja en tres días, soluciono problemas de amor, atracción de la persona amada, suerte en los negocios, problemas de familia y salud, protección contra enemigos, mal de ojos, impotencia sexual, etc. Resultados garantizados al cien por cien. Estoy de 9 a 9. Soy serio. No dude en llamar».
La meva sorpresa davant d'un ventall de serveis en els quals acaba tocant tots els pals va venir seguit d'una petita conversa on jo li qüestionava, per dubtosa, la legalitat de la seva activitat. Tothom és lliure de tenir la creença en un vident i anar a preguntar-li alguna cosa. Un altre és anunciar que ho arregla tot com si fos el manetes del poble. El professor matisa dient que ell dona consells i es limita a cobrar només la tarifa per la visita. Vaja, que no hi ha bonus ni extres pels resultats. Però quedo parat quan l'home afegeix que la seva legitimitat li dona Hisenda, a la qual cotitza, ja que aquesta els ha creat un epígraf específic de l'IAE, el 881: «Astrólogos y similares». No tenen aturador.
No conec que s'hagi fet públic mai cap evidència científica que doni credibilitat a aquestes activitats que són molt diferents: vidència, tarot, astrologia, etc. També he de dir que no puc posar la mà al foc respecte que algunes persones tinguin alguna capacitat avui no explicada. Evidentment els col·legues que s'han fet populars no els hi han ajudat gens. Ara mateix el cas de la jutgessa de Lugo que al matí feia judicis i a la tarda llegia el tarot. Noms, cadascú amb el seu estil i fins i tot programa de matinada a la televisió com el Mag Fèlix, Aramís Fuster, Sandro Rey (àlies bendiciones), Esperanza Gracia, Pepita Vilallonga, Maestro Joao etc. Alguns com Rappel o Octavio Aceves acabaven relacionant-se públicament amb gent influent i els veiem a les revistes del cor acompanyant-los.
Conec gent que ha cregut en aquest món o ha acabat utilitzant els seus serveis. Probablement buscaven en un mal moment de la seva vida algun alleugerament. Un executiu de banca privada que vaig enganxar consultant el tarot en ple parc d'El Retiro al mig dels vianants, un matrimoni amic que venia a Madrid a consultar el futur laboral a una pitonissa amb oficina a la Puerta del Sol. O a la meva primera etapa televisiva, un company de la direcció que trucava a un especialista per saber l'audiència dels programes o els resultats electorals a uns comicis que havien estat convocats. El dia que em va dir que el seu vident li havia pronosticat la defunció d'una persona propera li vaig prohibir que mai més em parles del tema.
El que no sap el professor Maraba (i li explico) és a quin edifici ha anat a parar. El número 49 del meu carrer, Menéndez Pelayo, al cantó de casa, paret per paret, apareixia als llibres sobre la història de l'espionatge espanyol com la seu del servei de contraespionatge fins a finals dels anys setanta. És a dir, vigilaven als espies d'altres països que circulaven per Madrid. En vaig fer un article sencer ja fa mitja dotzena d'anys.
La tapadora era un servei cartogràfic de l'exèrcit espanyol. El seu horari era de matí, però, per treballar també a la tarda els pagaven en «B» des de l'ambaixada americana de Madrid. Aquest era un pluriempleo oficialment acceptat. Sembla que tenien un acord amb els més destacats carteristes madrilenys, a qui encarregaven treballets de seguiment i robatoris a espies. A canvi els garantien durant unes hores plena impunitat a una línia de metro per fer de les seves. Li dic que prengui precaucions que encara es veuen coses estranyes davant del seu portal.
-«No se preocupe, estoy curado de espanto... si yo le contara...».
