Pep Lladó acaba de publicar «Componer canciones para dialogar con tu mundo», un llibre que ofereix les eines perquè tots connectem amb el nostre poder creatiu, sigui quin sigui el nostre nivell de coneixement musical.
Tos tenim a dins una cançó?
Tots estem fets de cançons. Tots tenim moltes cançons a dins, segurament en tenim una per a cada època de la nostra vida, que il·lustra aquells moments. Van passant les èpoques i van passant les cançons.
Jo, que no sé tocar cap instrument, ni tan sols el bombo, també puc compondre?
Estic convençut que sí. Des que el món és món, els homes i les dones hem composat cançons, en cada moment amb els recursos que hem tingut a mà. Doncs nosaltres, que som la generació que més cançons ha escoltat de tota la història de la humanitat -ens bombardegen constantment amb música-, segur que tenim més recursos que ningú abans, per compondre les nostres cançons.
Això significa que tots podem ser un Juan Carlos Calderón?
Tots podem compondre, però segur que qui sap més música arribarà més lluny. El que és important és que el que ens passa mentre componem, ens pot servir a tots, sigui més bona o més dolenta la cançó que en resulti.
M'agrada el capítol del llibre dedicat a fer una cançó d'amor sense la paraula «amor», que ja seria hora.
Sí, oi? Sovint ens posem a compondre i traiem els sentiments pel broc gros. Jo crec que en compondre hem de destil·lar aquests sentiments i donar-los la volta. Una manera de donar la volta a aquest sentiment potent de l'amor és fugir de la paraula.
Per crear un bon tema és millor l'amor o el desamor?
Em penso que és en Sabina qui va dir que quan estàs enamorat i el teu amor és correspost, el millor és viure. Quan l'amor se'n vagi, ja faràs cançons.
Quin diria que és l'estil més difícil a l'hora de compondre?
Per tothom, l'estil més difícil és sempre aquell que et queda més llunyà. Si la teva música és el rock, et serà difícil compondre bossa nova. El que hem de fer és buscar l'estil més proper a nosaltres, si estem confortables, segur que la cosa flueix.
En el seu cas, quin és l'estil més allunyat?
Doncs miri, no ho sé, perquè jo soc molt tastaolletes. M'agraden tots els estils, durant la meva carrera he intentat cultivar una mica de tot. No em sento llunyà a res. Home, trobo que em seria difícil compondre flamenc, potser no m'hi atreviria.
Tenint en compte el dia que som, s'atreviria a compondre un himne una mica més alegre que «els Segadors»?
Ha, ha, potser ens convindria. Però em penso que no soc el músic més adient per compondre himnes. Però sí, tenir un himne més alegre ens aniria bé.
A la vida ens hauríem de relacionar cantant, com si fóssim un vell musical?
Aniria bé, sobretot per reflexionar, cosa que sempre va bé per relacionar-nos amb els altres. Les cançons ens poden ajudar molt, tant compondre-les com cantar-les.
