El terme «inhumà» respecte del tracte que rep a Girona el turisme d'autocar emprat per la vicepresidenta de l'Associació de Guies Turístics de Girona, Cristina Caravaca, reflecteix d'una manera evident la problemàtica generada per l'Ajuntament en la seva decisió de foragitar els forasters que han tingut la gosadia de venir a la ciutat en autobús per trepitjar les pedres mil·lenàries. Probablement, els incauts visitants que arriben amb l'única intenció de fotografiar la Catedral, visitar algun museu, comprar algun record o fer una consumició en algun dels establiments que en el seu dia varen decidir apostar per la ciutat dels quatre rius, no són prou conscients que la seva presència pot molestar i/o alterar la idíl·lica pau del nucli antic.

Les calors d'aquest estiu han posat en evidència la inhumanitat d'una mesura que, efectivament, obliga el foraster a caminar uns dos quilòmetres des que baixa de l'autocar a Fontajau fins que aconsegueix fer un petó al Cul de la Lleona. Els responsables municipals argumenten que són excessius els turistes que visiten el Barri Vell i, per tant, és convenient distribuir l'interès cap a d'altres indrets de la ciutat, els carrers de l'Eixample o la rambla Xavier Cugat.

Però ves per on, la massa humana és tossuda i s'entesta a passejar pels carrerons del Call, vol comprovar que la nau gòtica catedralícia és la més ampla del món o prendre un cafè al The River o dinar al Bubbles, per exemple. I els professionals que es dediquen a guiar-los tenen el mal costum d'explicar que a l'antiga sala del tron del Museu d'Art hi ha obres rellevants del gòtic català com el Sant Miquel de Cruïlles de Lluís Borrassà o el Sant Pere de Púbol de Bernat Martorell, que a l'antic convent caputxí reconvertit en Museu d'Història hi trobaran el mosaic de Can Pau Birol que representa una carrera de quàdrigues, que a les antigues sales capitulars del Museu-Tresor de la Catedral s'hi pot contemplar la meravella del Tapís de la Creació o que al Museu dels Jueus hi trobaran la història de la presència hebrea a la ciutat. Si ens hem d'atenir a les intencions d'aquesta política de foragitar els busos als confins de Fontajau o a l'estació de la Renfe, a partir d'ara els guies hauran de mostrar als visitants altres «perles» de la ciutat, ja siguin les «singularitats» d'un eixample de planificació desgraciada o el mateix ­carrer Barcelona perquè, en aquest cas, comprovin in situ les possibilitats d'aquesta artèria de penetració quan un segle d'aquests el consistori decideixi començar a treballar en la seva recuperació urbanística.

Naturalment, a la queixa dels guies turístics s'hi han afegit 280 comerciants del Barri Vell i rodalies, que són els principals afectats per aquesta absurda mesura. Demanen solucions que no semblen a priori gaire difícils d'aplicar, com ara establir unes reserves especials de càrrega i descàrrega a la zona de Berenguer Carnicer o un bus llançadora des de Fontajau fins a La Copa. És el que se sol fer en d'altres ciutats turístiques d'arreu del món, però malauradament els responsables del consistori gironí no deuen haver viatjat gaire, almenys en autobús, és clar.

La regidora de Turisme, Glòria Plana, s'ha manifestat contrària a accedir a les demandes recordant que la protesta representa tan sols un 4,13% del comerç gironí, però hàbilment ha deixat oberta l'opció de trobar una solució acceptable després d'una propera reunió amb tots els «actors implicats» just en acabar aquest mes. Amb la tardor i l'hivern, probablement les protestes minvin, però vindrà la primavera i el problema retornarà amb força. Ja s'han produït cancel·lacions de visites i segurament encara n'hi haurà més si no s'hi posa remei. Què se n'ha fet de l'aposta per una ciutat turística, acollidora i amable?