Nuri Ann: «No m'agraden les versions que ha fet Disney dels contes»

He, he, «Pulgarcita», d'Andersen, no és la versió femenina de «Pulgarcito», dels germans Grimm. Hi ha gent que els relaciona, però un i altre no tenen res a veure.

Hi ha qui diu que els contes clàssics són una mica masclistes.

Cal situar els contes en el context de l'època que es van escriure. Aquells contes que eren de tradició oral, eren violents i brutals, perquè era una altra època. Ni tan sols existia el concepte d'«infància», o sigui que no eren contes per a nens, sinó per explicar-se els adults. Per això tenen connotacions que avui ens sorprenen.

Una «Pulgarcita» tindrà més dificultats a la vida que un «Pulgarcito», pel fet de ser dona?

Uau, això és difícil! Espero que no. El conte Pulgarcita va de trobar-se a un mateix i superar les dificultats de la vida, i crec que això és independent del sexe, perquè de dificultats a la vida, tots en tenim. Ara bé, també és veritat que professionalment i socialment, hi ha dones que pel fet de ser-ho, tenen una dificultat afegida. Aquest és un tema que espero que es vagi superant, i que es vagi equilibrant.

S'estan perdent alguns dels valors que inculcaven els contes?

Els valors van canviant, i els contes es van adaptant a les èpoques. Abans inculcaven uns valors que potser avui són diferents, igual que l'educació i altres conceptes es van adaptant a cada moment.

Quin conte odiava quan era petita?

No recordo haver odiat cap conte. Soc molt de contes, i tots m'agradaven molt. No tinc ni tan sols un personatge que no m'agradés. Si de cas, no m'agraden la versions que ha fet Disney dels contes.

I algun que li agradés especialment?

Doncs, encara que faci de mal dir. Pulgarcita és un d'ells. I bé, La caputxeta vermella crec que és un conte molt comú a totes les àpoques i cultures, per això és dels que més s'ha versionat. No sé què té d'especial, té un poder d'atracció que fa que traspassi totes les èpoques i totes les fronteres. Pot parlar de la caputxeta a la Xina, a Europa i als Estats Units, és un element comú que ens uneix a tots.

A tots de debò: fins i tot n'hi ha versions eròtiques.

Sí, també això deu venir de la tradició oral.

Se sent a vegades tan diminuta com «Pulgarcita»?

Ui, tots ens hem sentit així, alguna vegada. La vida és així, s'ha de lluitar per aconseguir les coses, i hi ha moments dolents i moments bons.

S'accepta bé el «diferent»?

Es fan esforços en aquest sentit, sobretot a l'escola, entre els petits. S'està treballant més a entendre el patiment del «diferent». S'estan escrivint molts contes referents a aquesta qüestió.

L'amistat és un altre dels grans valors dels contes. Existeix encara?

Espero que existeixi, que no s'estigui perdent. El que passa és que vivim en uns temps en què tots anem cada cop més de pressa i no tenim temps per als amics. A mi em passa, i haig de frenar i fer un forat a l'agenda per quedar amb els amics. Però no crec que l'amistat es perdi, si de cas es transforma i hauríem de tenir més temps per aprofitar-la.

S'acosta una campanya electoral: ens explicaran molts contes?

Sí, la política és explicar contes. Però tot ho és, tots ens expliquem contes, la TV també... Tots som contes.