Quan el 20 d'abril de 1969 es tancava definitivament la línia del tren Girona-Sant Feliu de Guíxols i tres mesos després també la que unia Olot-Girona, les autoritats de l'època van intentar convèncer l'opinió pública que aquelles mesures s'havien adoptat perquè aquell sistema de transport ja era caduc i s'imposava la modernitat dels trajectes per carretera que havien de substituir les velles màquines de vapor. Era fals, és clar, però eren els temps del «desarrollismo», la compra del 600 i la signatura de lletres. La carretera obria pas al vehicle privat, el ministre d'Obres Públiques Gonzalo Fernández de la Mora es feia construir la seva miniautovia per anar còmodament a Calella i, just quan es tancaven els trens, s'inauguraven trams de l'autopista AP-7 fins a la frontera francesa. L'asfalt era el rei i els raïls passaven a l'ostracisme del metall antic.

I certament, van proliferar els vehicles: del 600 es va passar al 1.400 i d'aquest als nous models de Renault o Fiat que anaven entrant en comptagotes al país mentre els empresaris optaven pel majestuós Dodge que feia més patxoca. Però el transport públic que se suposava havia de substituir els vagons de tren va patir les conseqüències del foment desmesurat del vehicle privat. En aquell temps, anar d'un costat a l'altre del país era una aventura que només es podien permetre els que disposaven de tot el temps del món, ja que les línies d'autocars eren poques i mal connectades. Només molts anys després d'haver recuperat la Generalitat es va començar a posar fil a l'agulla en la qüestió de la interconnexió entre pobles i ciutats de Catalunya.

A Girona teníem la TEISA (Transports Elèctrics Interurbans, s.a.) com a substitut natural dels trens que ens havien arrabassat. Empresa fundada el 13 de març de 1920 per cinc banyolins emprenedors, es va crear per dedicar-se al servei de transport en general i especialment de passatgers. En aquest temps ha anat adquirint altres companyies com Transports Berga que feia el servei entre Salt i Girona, l'empresa Guerrero que cobria la línia de Besalú a Barcelona o la mateixa Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu que, acabat el tren, es dedicava al transport per carretera. Avui aquesta empresa gironina opera 59 rutes regulars i a demanda així com 100 rutes escolars, oferint al mateix temps transport adaptat i per treballadors, a banda de serveis d'excursió i circuits internacionals.

En aquest context d'ampliació de serveis, millores i actualitat, no resulta estrany que hagi estat aquesta companyia la que hagi apostat per la innovació mitjançant un acord signat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya segons el qual s'ha posat en marxa al Gironès un transport públic a demanda (TAD). Rutes que comuniquen Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Campdorà, Taialà o Llorà amb connexions a un total de 13 nuclis de població ja es poden fer mitjançant reserva prèvia del viatge a través d'una aplicació de mòbil evitant així recorreguts i parades i fent, alhora, més ràpid el trajecte. La concessionària disposa per aquest servei d'un vehicle Euro 6D d'última generació en emissions i de fins a 8 places, amb capacitat per a 4 persones amb mobilitat reduïda.

Aquest nou sistema innovador de transport a demanda permet optimitzar el trajecte a partir dels usuaris que ho demanin. L'usuari s'assegura així la reserva amb la corresponent prestació del servei tan sols amb un mínim de 15 minuts d'antelació de l'horari preestablert d'inici. Potser per fer honor a la seva denominació social ben aviat TEISA hi posarà vehicles elèctrics per fer els trajectes, però mentrestant ja està bé que entre tanta disbauxa processal s'aterri a l'asfalt per trepitjar realitat.