Jordi Navarro, exregidor de la CUP a Girona, debuta en la novel·la amb «Pedres i boira», el retrat d'una Girona que no és l'oficial. La presenta demà al vespre a l'Ateneu 24 de Juny, amb pinxos i música de l'època del llibre.

No va contra els seus principis ser entrevistat per un diari que vostè va titllar de feixista?

Si puc ofendre el poder establert, hereu del franquisme, jo encantat.

Un diari, hereu del franquisme?

Bé... en aquest país no va haver-hi una ruptura amb l'anterior règim, i a Girona hi ha molta gent que enyora certs anys molt tranquils. Alguns grupuscles s'han refugiat en alguns raconets de Girona, aquest pot ser un d'ells.

Més encara: també va escriure que jo era feixista. No li fa res que l'entrevisti, si és per parlar del seu llibre?

Bé... em van les emocions fortes.

Parlem del llibre?

També podem parlar d'altres coses. Però sí, m'interessa parlar del llibre.

Girona és pedres i boira?

Potser no fa tanta boira com fa uns anys, però les pedres i la boira han marcat el pas de moltes generacions de gironins.

Vol dir que és grisa i fosca?

Per aquí va la cosa. Girona ha tingut durant molts anys l'estigma de ciutat avorrida, grisa, trista...

No ha canviat?

Afortunadament ha anat canviant. Girona ara és una mica més desenfrenada.

No veu la societat gironina carca?

Continua tenint un pòsit, però molt menys. Els anys més foscos, com els de la dictadura, que eren insuportables, van quedar enrere entre els 70 i els 80, fins i tot a inicis del 90. Les coses han canviat, hi ha ajudat l'arribada de la universitat, diversos moviments, algunes tribus urbanes, que Girona fos protagonista l'1-0...

I el turisme.

El turisme ha sigut per Girona la gallina dels ous d'or. En Nadal, en Puigdemont, l'alcaldessa actual... tots han potenciat el turisme al Barri Vell, d'acord amb el món econòmic gironí. Ha quedat un escenari de cartó pedra. I la gent que hi ha viscut sempre ha quedat putejada.

Hi ha hagut gentrificació?

Gentrificació o turistificació, com es diu ara. El turisme ha putejat molts gironins. Però això passa a Barcelona, París, Londres... El llibre vol ser un homenatge a la gent que pateix això, que s'ha d'enfrontar a factures a final de mes. És un cant a la Girona que ha fracassat.

Com es pot lluitar contra un fenomen d'àmbit global?

Posant barreres al capital. Turisme, d'acord, però amb límits. Tenim massa turisme, a Girona. Hi ha una bombolla que acabarà esclatant. I com sempre passa, ho patirà la gent normal.

Què és el model convergent de ciutat?

Un model una mica hereu del franquisme. De ciutat tranquil·la, de negocis i turisme, on la gent no molesti gaire, amb les classes populars expulsades a les perifèries... Una ciutat conservadora.

No veu massa hereus del franquisme?

Ja li he dit que va faltar una ruptura.

I el model de ciutat del PSC?

És el mateix, pura cosmètica, simples matisos molt lleugers.

Enyora la política institucional?

Ara soc a altres trinxeres de lluita, com la literatura. O com rebre hòsties de la policia.

Encara? Miri que ja tenim una edat.

Alguns hem passat de rebre dels grisos a rebre dels blaus. Estan en forma, els cabrons.

La literatura serveix per a la guerra?

M'agrada el terme guerra. Per mi l'art és més honest si va acompanyat de compromís. Continuaré escrivint. Tinc una relació d'amor-odi amb la meva ciutat, i ho reflecteixo.