És innocent?

Soc molt innocent, sí.

Mala cosa, per anar per la vida.

Bé, però la innocència també té coses bones, com ara mirar les coses com si fos la primera vegada que les veus. Amb la mirada d'un nen, sense gaire rigidesa. La innocència evita la rigidesa en la mirada.

Mira les coses amb ulls de nena?

Més que mirar-les amb ulls de nena, el que em passa és que les coses se'm planten al davant i, quan crec que em van una mica grosses, les miro amb ulls de nena i dic: d'acord, OK. Quina innocència!

He vist moltes dones en l'equip de la pel·lícula: existeix un cinema femení?

És cert que a l'equip hi ha moltes dones, i realment hi ha hagut consciència perquè fos així, la productora va insistir-hi molt. Però també en alguns casos ha sigut casual, és a dir, jo soc una dona, amb la qual cosa em resulta més fàcil desenvolupar un personatge femení. Ha coincidit també que les productores són dones. Però no crec que sigui un cinema femení, crec que és per a tots els públics, no parla només de qüestions femenines. Té un punt de vista molt femení, però crec que als homes també els ve de gust escoltar aquest punt de vista.

Tornarem a ser mai tan feliços com en l'edat de la innocència?

(Riu) Es pot creure que vaig fer aquesta mateixa pregunta fa pocs dies a una amiga? Estàvem pensant en els moments de calma que tenim quan som nens, quan no et preocupa ni la feina ni el compte corrent. La innocència porta calma. Ens preguntàvem si podríem tornar a viure aquells moments de calma total ara, en l'edat adulta.

I la resposta quina és?

Sí que es pot, però amb esforç. O sigui, has de fer l'esforç de voler tornar a sentir la innocència i, per tant, alliberar-se de la cotilla mental. Aquest seria l'esforç per tornar a sentir la calma que transmet la innocència.

Què li agradaria rectificar de la seva adolescència?

No podria rectificar res, perquè per fer-ho també hauria de rectificar actituds de les altres persones.

L'entenc.

M'hauria agradat no barallar-me tant amb la meva mare (riu).

En l'adolescència ho sabem tot?

No és que creiem que ho sabem tot, és que ens comencem a formar una opinió de les coses, et comences a formar una personalitat. Estàs en una recerca tan total que t'agafes a les teves idees amb exagerada seguretat. O sigui que no és per seguretat sinó per tot el contrari, estàs en un moment que se t'exigeix que ho sàpigues tot, però en realitat vas molt perdut. Perquè és la primera vegada que comences a veure el món sense la mirada de l'infant.

Adeu infantesa, hola adolescència.

L'adolescent es troba de cop que no se li permeten coses que sí que es permeten als infants. Davant d'això, l'adolescent fa veure que ho sap tot.

Què s'ha fet d'aquells estius?

Continuen existint.

N'està segura?

Sí, home. Continuen existint. El que passa és que vostè no ha vingut a estiuejar a Traiguera. Aquí continuen existint aquells estius llargs, que no s'acaben mai.

Potser sí, que hauré de venir, ja he perdut fa temps aquells estius.

Jo em resisteixo a perdre segons quines coses. M'agraden aquells dies que mai no s'acaben, que els passes al carrer, que no tens gens de pressa... Vingui a Traiguera, vingui.

És nostàlgica?

He canviat la nostàlgia pel romanticisme. La nostàlgia no m'anava bé.