El segon treball d'El Pony Pisador, «Matricular una galera», proposa un viatge pel món a través de la música marinera i les melodies folk, sempre amb arrel irlandesa. El presenten dissabte (23.30 h) a l'Inagua, a Palamós.
Ja han vist com està avui la mar (assenyalo l'Onyar, a punt de sobreeixir).
(Riuen) Això anima a cantar, tot fent ràfting per l'Onyar. No hem cantat mai fent ràfting, podria ser interessant.
Dient-se El Pony Pisador, intueixo que són grans lectors de Tolkien.
No només lectors. Som consumidors de l'obra de Tolkien, en forma de bandes sonores, pel·lícules, videojocs o literatura. Ara bé, no tots hem sigut capaços d'acabar el llibre El senyor dels anells...
La posada El Pony Pisador està adaptada a la mida dels hòbbits. La seva música està també adaptada als nens?
Mmm...als nens els agradarà. Però no està destinada als nens, hi ha certs detalls que no entendrien. El Pony Pisador és com els puzles: de 3 a 99 anys.
Per què agrada, la música irlandesa?
És alegre, desimbolta, quan l'escoltes et mous de seguida. És molt ballable. I una cosa molt important: qualsevol melodia, tocant-la d'aquí i d'allà, la pots irlanditzar una mica. És música per ballar a la taverna. La música que toquen els hòbbits per fer festa.
Els va la festa?
Sí, però al nostre estil. No som gaire fans de les discoteques, si fos per nosaltres, les podrien prohibir. Com que som molt selectius amb el tipus de música que volem escoltar, no gaudim de qualsevol festa. El pla que ens va és el de passar tota la nit bevent cervesa amb les nostres gerres i cantant sea shanties [cançons marineres].
Cervesa negra, suposo.
No, home, tampoc no ens posarem puristes, en aquest tema (riu). A partir de la tercera ja és igual.
Els veig ficats en l'esperit irlandès.
Hem anat a festivals de cançó marinera a Anglaterra, i consisteixen precisament en això, beure cervesa: allà no pots demanar aigua, et mirarien malament.
A Rosalía la van acusar d'apropiació cultural per cantar flamenc sense ser gitana. Els acusaran a vostès del mateix?
Ho hem pensat, ho hem pensat. Però com que mai no serem un grup famós, amb hits a la ràdio, és difícil que ens passi. No pretenem fer-ho millor que els grups irlandesos, som de Barcelona i ho hem après de YouTube. Ara bé, sempre hi ha algú que escriu un comentari dient que una versió no és prou fidel a l'original, etc. Fa poc ens va passar, i tot seguit va escriure'ns l'autora dient que li encanta la nostra versió. La qüestió és fer-ho amb respecte.
Un moment: han dit que han après aquesta música per YouTube?
Potser més del que ens agradaria, perquè viatjar és molt maco i s'aprèn, però no sempre es pot. Llavors ho investiguem per les vies alternatives com YouTube, internet, Spotify... A internet sempre trobes un tio que ha escrit un manual sobre com tocar el violí irlandès a l'estil de no sé on, i que el ven per tres dòlars en una pàgina web que va crear fa vint anys. O música hòbbit.
Això és un subgènere?
És un subgènere... per nosaltres (riuen). Els inicis del grup eren per tocar música hòbbit, però amb el pas del temps ens vam adonar que sona a música irlandesa.
Però El senyor dels anells és un llibre.
I també una pel·lícula que ens va marcar, i s'hi balla música irlandesa.
