Tot un grau superior de violí i aquí està, fent el ruc.

Doncs sí, exactament, qui m'ho havia de dir.

Esperava guanyar-se un dia la vida fent el ruc?

No. Fent animalades potser sí, però fent el ruc concretament, no, no, no. De fet, crec que és una cosa que ningú es deu haver plantejat mai. Per mi ha sigut una sorpresa, havia fet alguna cosa de teatre familiar però mai com això d' Els músics de Bremen, que em permet actuar, cantar i fer de músic. És una rucada molt interessant.

El ruc ha dit que no, visca la revolució?

És així, sí. No m'agrada on estic, doncs així me'n vaig. Ens independitzem.

Catalunya ha agafat el ruc com a símbol, precisament.

És un símil bastant interessant. Perquè, a més, el ruc es té com un animal tossut i noble. En el conte és el primer personatge que decideix marxar, es converteix una mica en el líder dels altres. Ell té molt clar el que vol fer, però no sempre li surt bé, pobre.

Estem massa obsessionats pel consum, com al meu entendre critica aquesta obra?

Totalment, i m'hi incloc a mi mateix. Sovint no hi ha consciència d'aquesta obsessió.

M'agrada interpretar aquesta obra com una crida a treballar poc i a disfrutar dels plaers de la vida. Coses meves.

No ben bé. El que busquen els animals és anar a treballar de cantants, de músics. Ja busquen tenir feina. És com una recerca d'allò que ens fa feliços, però sense obviar el treball. Hi ha algunes escenes en què el mateix ruc anima els altres a treballar de valent si volen arribar on pretenen. Més que deixar-se endur pels plaers, és una recerca del que ens fa estar bé.

Treballem massa?

No sé si «massa» és la paraula, però crec que treballem malament. Treballem moltes vegades sense consciència del que fem, o en coses que no ens acaben d'agradar... Quan treballes d'una cosa que t'omple i t'agrada, que a més és creativa o aporta alguna cosa als altres, les hores que hi dediques no tenen importància.

Ajunten esforços un ruc, una gata, una gallina i un gos. En principi, costa de creure que es puguin entendre.

Junts podem arribar a fer moltes més coses que sols, sumar esforços sempre és millor. Per mi és un missatge interessant, ja que per treballar amb altres has de ser empàtic, cosa que significa tenir uns valors, entendre l'altre, acceptar-lo... M'agradaria que arribés als espectadors que junts podem fer moltes coses, però que per treballar junts calen uns valors, no hi pot entrar l'egoisme.

A més a més, s'ajunten diferents espècies o races o com en vulguem dir.

Ser diferents és una virtut, allà on no arribo jo, arribes tu. El que no pot fer un gos, ho pot fer una gallina. Tots tenim coses diferents per aportar. La diferència és un altre dels missatges de l'obra.

Els músics van a Bremen perquè a Alemanya és més fàcil guanyar-se la vida amb la música, tant els animals com els humans?

(Riallada) Sens dubte.

No van ni a Barcelona ni a Madrid, oi? Van a Bremen.

He, he, jo que he tingut l'oportunitat de fer teatre a França i a Alemanya, li asseguro que no té res a veure amb el que tenim aquí. A l'obra, la gallina pregunta si es podran guanyar la vida cantant, i el ruc contesta: oi tant que sí. Quan dic la frase, penso que potser aquí la dramatúrgia exagera (riu).

Es deu referir a Alemanya, home.

A Alemanya potser sí, però aquí això no funciona així.