Luis Campo Vidal presentarà aviat a Girona «La bañera de la rusa», novel·la sobre els orígens de Cap Roig, protagonitzada pel matrimoni format pel rus Nikolai Woevodsky i la britànica Dorothy Webster. Hi desfilen també cèlebres personatges del segle XX.
Quanta gent, amb aquest títol, ha cregut que el llibre va de sexe?
M'ho ha preguntat més d'una persona. Sembla que les russes aixequen la libido, i el fet d'associar-les a una banyera fa suposar que estiguin nues. La imaginació no té fronteres. El nom el van posar els pescadors de Calella de Palafrugell. La llegenda deia que allà es banyava nua Dorothy Webster. No n'hi ha proves.
No només no és una banyera, sinó que la russa no era russa?
La banyera és una gran esquerda en la roca on pots banyar-te protegit de les ones. La «russa» era una anglesa de l'alta societat que va cometre la imprudència de destapar la majoria de les infidelitats matrimonials i relacions sexuals creuades entre una aristocràcia de moral victoriana portes enfora, en un judici públic amb àmplia repercussió mediàtica. Fins Eduard VII va voler aturar-lo, sense èxit.
Woevodsky és el nostre gran Gatsby?
Va ser molt més que el gran Gatsby. Comandant de la guàrdia del Tsar, pilot d'avió en la I Guerra Mundial, assessor de la RAF en la II Guerra Mundial, dissenyador d'avions, pintor, dissenyador de mansions a la Costa Brava... Tot un gentleman.
Què l'atrau dels països de l'Est?
Més que els països de l'Est, m'atreu Sant Petersburg, una ciutat preciosa des de qualsevol angle que te la miris: història, cultura, urbanisme, naturalesa...
Cap Roig existeix gràcies a l'amor?
Hi ha qui ho ha descrit com una història d'amor. Jo em decanto més per la resiliència. Dos aristòcrates que per diferents motius (la revolució bolxevic i un escandalós i mediàtic judici) són degradats de la seva classe social i lluiten durant cinquanta anys de la seva vida per recuperar-la. El seu somni era construir un castell.
Que el que va voler fer l'amor ho acabés una entitat financera és una bonica metàfora dels nostres temps?
Els Woevodsky necessitaven molts diners per finalitzar les obres del Castell i el manteniment dels jardins. És una finca de 17 hectàrees. Es finançaven construint grans mansions a Tamariu, Calella, s'Agaró, etc., però la Guerra Civil primer, i la II Guerra Mundial després van acabar amb les seves fonts de finançament. La Caja Provincial de Gerona, després Caixa Girona i per fi La Caixa van acudir en el seu auxili. Si haguessin venut a particulars, Cap Roig avui seria apartaments i hotels.
Què dirien aquelles parets si parlessin?
Per allà van desfilar Josep Maria Sert i la seva esposa Roussy Mdivani, Dalí i Gala, l'actriu Madeleine Carroll, el dissenyador Balenciaga, Coco Chanel, Josep Pla, Carles Sentís. També polítics com Francesc Macià o Fraga Iribarne. Si aquelles parets poguessin parlar, no tinc cap dubte que Netflix i HBO es barallarien per l'exclusiva.
Està prou protegida la Costa Brava?
Desgraciadament no. Contínuament es construeix un xalet o una urbanització nova. El poder dels diners està derrotant la Costa Brava.
Som conscients els gironins del que tenim?
Els gironins teniu una joia a la Costa Brava, moltes joies arquitectòniques, culturals i de la naturalesa a l'interior i al Pirineu. Però pel que sembla, esteu cansats de viure bé i mireu cap a un altre costat.
