Quan un gironí de tota la vida diu que sol anar a fer el vermut dominical a Vila-Roja, desperta dues opinions diferents: la dels que pensen que està de broma i la dels que pensen que està boig. Un gironí autèntic no trepitja Vila-Roja, excepte que sigui un polític en campanya electoral, que llavors no en falta cap. A poc a poc, però, el bar Cuéllar s'ha anat fent una clientela habitual, no només de Vila-Roja, també de qui, fart de la Girona-de-tota-la-vida, busca als barris alguna cosa més enllà del tortell, el passeig per la Rambla i la visita a la família política a què l'ha condemnat la vida social. Ahir, en Cuéllar obria portes. Només d'arribar em saluda un matrimoni.

- Al centre de Girona no hi ha res, en canvi aquí s'està la mar de bé, amb la terrassa plena i aquest ambient.

Famílies amb nens, colles d'amics, veïns del barri i també alguns arribats de Girona. La terrassa plena, a dins poca gent. A les taules, cerveses, olives, ensaladilla, callos, chocos, aletes de pollastre...

- Ponle una caña al periodista, cóbramela a mí -diu algú, no importa qui. I el periodista no la rebutja.

Com tants bars de Girona, el Cuéllar no ha obert portes fins que la fase 2 de la desescalada no ha permès ocupar la meitat de l'aforament interior. Abans, només amb la terrassa, no sortia a compte.

L' Antonio, l'amo, corre per dins amb la neta a coll, sense el seu inefable uniforme de feina, cosa estranyíssima.

- Ya he trabajado bastante estos días, preparando todo. Hoy, que trabajen mis hijos -diu, assenyalant els dos bessons darrere de la barra. Mentida. Al cap de poc, ha deixat la nena amb la mare i ja està traginant tapes i cerveses amunt i avall, com sempre.

Com la majoria de bars gironins, la barra ha quedat inutilitzada, però a diferència dels altres, això en un bar com el Cuéllar és un drama. Hi ha bars, aquest n'és un, on la barra és un biòtop, amb espècies que no poden sobreviure fora d'ella. Avui se'ls pot veure en alguna taula de la terrassa, però es diria que no hi estan còmodes, que els anys passats a la barra els han modificat el cos de tal manera que en una cadira i una taula no s'hi saben acoplar. Darwinisme de bar. En Cuéllar ho té clar: s'hauran d'aguantar.

- Lo hemos limpiado y desinfectado todo y los trabajadores han hecho todos un cursillo de seguridad, más vale hacer las cosas bien.

La barra haurà d'esperar. Futbolí i billar han quedat també postergats, ja em diran què és un bar de barri sense futbolins ni billar, però tot sigui per evitar contagis. Explica l'Antonio amb orgull que a Vila-Roja no ha mort ningú per coronavirus.

- Y queremos que siga así.

A fora, continua penjada la pancarta amb la bandera espanyola, que proclama «Som espanyols y somos catalanes». Això no ho ha canviat ni la pandèmia.