Fa més de dos anys que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Ricardo Blázquez, va advertir que hi havia una escassedat extraordinària de vocacions pel sacerdoci, circumstància que el servent de Déu atribuïa a un «refredament cristià» i a una continuada «marea de secularització». Ja sigui per les causes que detectava el prelat o per les evidències científiques i la tossuda realitat, el fet és que tot plegat ha fet minvar allò de les «veritats immutables» que amb un proselitisme constant i insistent ens inculcaven els representants de la religió imperant. Avui, la fe va de baixa.

Efectivament, tot i que el setembre de l'any passat es va ordenar a la diòcesi gironina el mossèn Antoni Coll com a nou capellà en una lluïda cerimònia a la Catedral presidida pel bisbe Francesc Pardo, el cert és que les vocacions sacerdotals han disminuït espectacularment. Han passat a la història aquelles corrues de sotanes negres que, sortint del seu voluntari enclaustrament al Seminari, travessaven el pont d'en Gòmez i anaven al camp de Mart de la Devesa, on disputaven vistosos partits de futbol. Actualment, a l'antic Seminari s'hi imparteixen estudis universitaris i probablement molts dels estadants de la Facultat de Lletres que ara ocupen les antigues aules no tinguin un coneixement cabal dels usos vinculats a l'educació religiosa que fins ben entrada la segona meitat del segle passat havien tingut aquests enormes espais en ple cor del Barri Vell de la ciutat.

Suposo que la davallada de vocacions i, per tant, la manca de «personal» per a les funcions eucarístiques però també la dràstica reducció de feligresos ha motivat la decisió del Bisbat de Girona de tancar definitivament la parròquia de Vista Alegre i vendre-la a l'Ajuntament. S'ha posat així punt i final a 52 anys d'història des que es va comprar el solar fins que l'any 1976 fou inaugurada pel bisbe de la diòcesi, el veí de Torelló Jaume Camprodon. Segons recullen les cròniques de l'època, els diners que van fer possible l'aixecament de l'església van ser aportats pels mateixos veïns del barri mitjançant contribucions individuals així com a través d'una associació que va demanar un crèdit i, posteriorment, es va fer càrrec del seu retorn. La parròquia que durant molt temps va tenir mossèn Modest Prats com a rector ha tancat portes però no pas vestíbul, ja que és un lloc de sojorn nocturn, amb tenda de campanya inclosa, de gent sense sostre que l'utilitza com a improvisat refugi a manca d'un caixer més idoni. En el cas d'aquest immoble l'Ajuntament, amb bon criteri, ha decidit comprar-lo amb la intenció de dedicar-lo a activitats culturals i socials que beneficiïn el barri del Carme-Vista Alegre en el seu conjunt. És una bona manera de retornant-lo al poble que, en realitat, fou qui el va impulsar i el va pagar.

Però més enllà de la «boutade» de la CUP que no fa gaire temps va proposar l'expropiació forçosa de la catedral de Barcelona per convertir-la en una escola d'arts escèniques i de música, la veritat és que l'Església ha anat superant els reptes i contradiccions de la seva pròpia història. Ara mateix, obviant completament les evidències del patrimoni que s'han adjudicat de manera poc clara i transparent, han llançat una campanya per promocionar les seves «propietats» com a destí ideal per a aquest estiu. La proposta inclou fitxes informatives d'una trentena d'espais oberts a les visites turístiques. Potser no paguen IBI però asseguren que són llocs on s'està fresc i tranquil a banda de disposar de totes les mesures de seguretat i higiene. Com a contrapartida a la idea cupaire de reconversions forçoses, la promoció de visites turístiques a temples religiosos d'un valor patrimonial indiscutible com poden ser la Basílica de Santa Maria de Castelló, la Catedral de Girona o el monestir de Ripoll, sembla una opció un xic més seriosa.