n Pierre, 72 anys, va decidir abandonar el geriàtric de Charleroi (Bèlgica) en què vivia. Va dir a les seves cuidadores que trobava a faltar la ciutat de Gijón i la seva germana. No estava en plenes facultats: ha patit dos ictus, és diabètic, es desorienta amb facilitat i ja no exerceix un control fiable sobre les seves necessitats fisiològiques. Va agafar la maleta i el 21 de juliol va pujar a un avió que va aterrar a l'aeroport de Girona. Com Alvin Straight, el protagonista real que viatja en una talladora de gespa a Una història de debò ( David Lynch, 1999), va emprendre un camí tortuós per reunir-se amb un familiar amb qui feia anys que no parlava.

En Pierre va aterrar a Girona i no es va adonar de l'error que havia comès l'agència de viatges belga: confondre les ciutats de Gijón i Girona, de so semblant en francès. Va estar caminant sol per Girona unes 36 hores. La matinada del 23 de juliol, una parella d'agents dels Mossos d'Esquadra el va recollir a Salt.

L' Albert, agent de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat, va començar el torn hores després llegint les novetats del dia. Li va cridar l'atenció el cas de l'avi belga. Va contactar amb l'hospital per preguntar com estava i allà el van informar que ja havia agafat l'alta voluntària i havia marxat. No sabien on.

«Em vaig quedar preocupat i vaig penjar un requeriment perquè si algun agent es topava amb ell, m'avisés», explica. L'endemà, 24 de juliol, una patrulla de la Policia Local de Girona va trobar en Pierre deambulant pel centre. L'Albert va anar a recollir-lo i el va portar a la comissaria de Salt. Va demanar ajuda a la Rosa, treballadora del centre social La Sopa.

El consolat belga no en volia saber res, a menys que en Pierre volgués ser reptriat. Llavors el policia es va submergir en les bases de dades d'empadronament per trobar la germana. No constava ningú a Catalunya. Al Facebook va trobar una persona que es deia com la germana. Li va escriure un missatge preguntant-li si era qui el Pierre buscava. Tres dies més tard, el dilluns 26, va obtenir resposta: ho era. Però no era a Girona, era a Gijón.

Mentrestant, a La Sopa, «quan li vam demanar que ens donés les seves pertinences, ens va entregar un carnet d'identitat belga i un encenedor», enumera la Rosa. I creia que era a Gijón i que la seva germana el recolliria. El dilluns 26, tres dies després del seu ingrés a La Sopa, l'Albert va posar la Rosa al corrent dels seus esbrinaments: la germana d'en Pierre residia a Gijón, no a Girona, s'havia confós. I, com en la pel·lícula de David Lynch, la relació entre germans devia ser complicada, perquè a la dona no li havia fet gaire gràcia tenir-ne notícies: feia més de dos anys que el Pierre havia marxat de Gijón i no havia donat més senyals de vida.

Com que el consolat se'n va rentar les mans, La Sopa va pagar el preu del bitllet d'avió a Gijón que el Pierre va agafar finalment el 3 d'agost. Un educador del centre el va acompanyar fins a l'aeroport de Barcelona, i una treballadora d'Aena el va assistir durant el viatge. En Pierre va trepitjar finalment Astúries. La seva germana no va anar a recollir-lo i l'endemà, la mateixa dona ho va avisar a La Sopa. L'Albert, que ja donava per finalitzada l'aventura, va agafar de nou el telèfon.

«A l'aeroport d'Astúries, a 15 quilòmetres d'Avilés, ningú en sabia res. Vaig acabar trucant als taxistes i vaig trobar-ne un que l'havia vist, en Sabino». En Sabino és un ex-guàrdia civil que va explicar que en Pierre havia estat hores per la zona de taxis, demanant foc per encendre cigarrets. A les dotze de la nit, en Sabino va avisar a una ambulància, que el va traslladar a l'hospital de San Agustín d'Avilés. L'Albert va seguir aquest rastre, però en Pierre havia fet igual que a l'hospital Santa Caterina: havia tocat el dos sense donar explicacions. El mosso va contactar amb la policia d'Avilés i els va demanar que si el trobaven, l'avisessin. El 5 d'agost, un agent del poble va trucar. Estava amb en Pierre.

Hores més tard, la germana d'en Pierre, activada novament pel policia català, va agafar un autobús i es va reunir amb ell. L'Albert i la Rosa no n'han tingut més notícies. Quinze dies després de sortir per la porta d'un geriàtric de Charleroi, va aconseguir el seu propòsit.