Volia fer el concert al juny i la pandèmia ho va impedir, però no ha parat fins a fer-lo. És un tossut?

Cal insistir, sempre i en tot. El més dur d'organitzar i realitzar el Concert a la Platja ha sigut, més que el putovirus (sic), el finançament. He trigat quasi un any a reunir els nostres cachets. Ja sap vostè que qui no cobra res, no val res, o sigui que quedava descartat fer-ho gratis.

Durant el confinament alegrava els veïns amb les seves interpretacions: ningú es va queixar? Miri que avui sempre hi ha qui s'ofèn per tot?

Durant el confinament, no només ningú no es va queixar, sinó que diuen que vaig agermanar veïns que no es coneixien. Es va mostrar entusiasta en Toni Clapés i família de RAC 1, es van mostrar entusiastes les monges d'un col·legi proper... tots contents. I jo encara més, perquè cantar va ser la meva teràpia.

Mals temps per a la lírica, a Catalunya?

La lírica a Catalunya vol dir Gran Teatre del Liceu. Per tant, mals temps ara, no. Mals temps des que s'ha format una màfia vergonyosa. Si tinguéssim un periodista valent i una cadena de TV molt valenta, podríem airejar tot el que s'ha estat fent, amb mindundis i mitges merdes (sic) xuclant sous dignes de Quim Torra i potser més i tot. És un escàndol.

L'he escoltat diverses vegades recitant La casada infiel

És un Lorca. Un gitanet que s'adona que l'han enganyat. De casades infidels, està clar que sí que n'he conegut. Els agradava molt la música (riu). De tota manera, crec que hi ha hagut molts més casats infidels. I més en aquells temps, que tenien el poder absolut.

La donna é mobile?La donna é mobile

Ària molt difícil d'interpretar per un tenor. Diguem que els temps de Verdi eren més masclistes. Avui en dia, fins i tot Freud es discuteix.

Pensava que el món de l'òpera era asexuat, fins que he sabut les coses d'en Plácido: hi ha sexe, entre àries?

En Plácido, qui ha actuat més de set mil vegades, hauria tingut més de set mil dones decidides a fer-ho. Un altra cosa és que se li munti un xou vergonyós perquè molta gent troba que és un pesat. Especialment pel gir de tenor sublim a baríton mediocre.

A vostè li va tocar mai el cul, en Plácido Domingo?

Si algú vol parlar clar i català, molt català... que parli d'algun tenor català i veurà el que és tocar. En Plácido és absolutament hetero.

A més d'en català, sol cantar en italià, en castellà i fins i tot en francès: és conscient que un bon patriota només ha de cantar en català?

Òpera en català potser n'hi hagi...a Waterloo. En castellà, ben poques. Dominen l'italià i el francès. Bons patriotes n'hi ha arreu. Gent que s'estima la seva pàtria, la seva ciutat, el seu pis, la seva família i els seus amics. Recordi la Piaf: Je renierais ma patrie, je renierais mes amis, si tu me le demandais. Si ser patriota fos cantar en català, no en quedarien més que els que xuclen, que no són pocs. Tothom canta en anglès... i francès i italià pels cultivats.

Quin tema dedicaria als líders del procés?

L'ària «O tu Palermo» de Vespri Siciliani: «Oh palermo, aixeca el teu front, recupera el teu antic esplendor». I per tornar-los la mala llet que es gasten, els cantaria «Bon cop de falç» però en el sentit invers dels seus objectius.