Llicenciat en Físiques i en Matemàtiques i doctor en Física Teòrica, aquest lleonès veí de Figueres publica «Petrocalipsis», un llibre on analitza cruament les alternatives a l'actual sistema energètic, i descarta les solucions que fa anys es manegen.
La seva teoria és que ni energia solar ni eòlica ni res: per tant, ens quedarem sense energia?
(Riallada) No tant, no tant, el que no hi ha és energia suficient per mantenir el consum actual. D'energia n'hi ha molta, però no prou per cobrir el consum actual.
L'única solució és consumir menys?
Més que solució, és inevitable.
En castellà diuen ¿y quien le pone el cascabel al gato?
Evidentment, això està clar, ningú no en vol parlar obertament. Per això els plans d'eficiència ecològica són com són. Però això està canviant, perquè la gent es va empobrint, i més amb el tema de la covid.
La pobresa ens ajuda?
Per exemple, de cotxe elèctric només el podrà tenir la gent més benestant, s'hauran de buscar alternatives.
Com fer pagar els cotxes vells per entrar a Barcelona, és a dir, als de la gent amb menys recursos.
Exactament, són mesures que exclouen la gent amb rendes menys elevades, incloses les classes mitjanes, que de mica en mica estan essent excloses del consum. El cotxe elèctric és només un exemple. Ens anem empobrint i, per tant, consumim menys.
Comença dient que el llibre no és pels que pensen que tots els problemes tenen solució. La primera, al front.
He, he, miri, quan faig xerrades als instituts, els joves creuen que en aquesta societat tan avançada, tot té solució. Llavors els dic «dono 50 euros a qui em trobi dos números parells, que sumats en donin un d'imparell». Em responen que això és impossible, i llavors els dic «veieu, és que el problema està mal plantejat, igual que el d'un sistema econòmic que pugui créixer infinitament amb recursos finits». No tots els problemes tenen solució, a vegades s'han de replantejar.
Plantegi'l correctament, vinga.
Hem de viure dins dels límits que marca el planeta. Així de senzill. «Sostenibilitat» és una paraula molt potinejada, però en l'inici volia dir que hem de deixar les coses de manera que els que vinguin darrere les puguin fer servir igual. Si gastem més del que dona el planeta, l'estem degradant. No com ara.
Ara gastem més del que ens dona?
El petroli que gastem en un any equival al que la Terra va produir durant un milió d'anys. Com esperem continuar, així? Ens hem de posar uns límits o tindrem problemes, problemes molt grossos.
És un error confiar en les energies alternatives per suplir el petroli?
És que el petroli ja està davallant, o sigui, que si hagués d'haver-hi una alternativa, ja hauríem de tenir-la aquí. I la covid encara ha accelerat el procés. Si no es fa res, d'aquí a 2025 podríem tenir una retallada econòmica molt bèstia, en alguns casos del 40%.
O sigui que el capitalisme no és viable. M'està sortint vostè un comunista de la vella escola.
No, perquè el comunisme té el mateix problema, es basa també en la producció i en l'extracció. De fet, la caiguda del comunisme va tenir molt a veure amb què van arribar al seu màxim d'extracció de petroli i no van ser capaços de sobreposar-se. És un error pensar que el contrari del capitalisme és el comunisme. En el fons, el comunisme és capitalisme d'estat. El contrari de capitalisme seria consumir i produir segons els límits que ens marca el planeta. Altres tipus d'economia, que ja existeixen.
