El veterà i prestigiós periodista banyolí Jaume Boix dirigeix des de fa cinc anys la revista cultural «El Ciervo», de 70 anys d'història, que acaba de ser guardonada amb el Premi Nacional al Foment de la Lectura

Cérvols, toros? li va tot el que porti banyes?

Ha, ha. Quasi tot. Hem de vigilar que, com diu la dita, les banyes no ens privin de veure el bosc.

«El Ciervo» fa molt, que viu al bosc.

Som la degana de la premsa espanyola de pensament i cultura, el juny vinent fem 70 anys d'aparició ininterrompuda. La degana de la premsa cultural espanyola és, per tant, catalana. Això, aquí, no és que ho ignorin, és que ho menyspreen.

Vostè també fa temps que és al bosc

Vaig començar a treballar a El Ciervo quan era estudiant (1971-72). El 1973 vam tenir l'assalt del V Comando Adolfo Hitler, que vaig viure. Vaig estar allà fins que vaig acabar la carrera i després he seguit col·laborant sempre, com sol fer tothom que ha passat per la casa. Fins que fa 5 anys em van demanar de dirigir-la.

Com pot sobreviure setanta anys en aquest país una revista cultural?

De miracle: no oblidem que és una revista d'inspiració cristiana. Seriosament: perquè no és una revista per guanyar diners sinó per guanyar amics. Els subscriptors són la clau. Una comunitat d'amics, quasi una família, dispersa per tot Espanya, a totes i cadascuna de les províncies (i també a l'estranger), que té ganes de rebre la revista un cop cada dos mesos. És com un bàlsam davant la inundació de bestieses i escombraries que patim.

Es llegeix poc o es llegeix malament?

Poc, segur. Malament, no ho sé. No entenc com s'editen tants llibres que van directament al contenidor blau. El Ciervo publica a cada número 40 ressenyes de llibres. És la nostra manera de fomentar la lectura: m'agradaria que ho entenguessin les editorials o el gremi d'editors, ja que no ens posen ni un anunci. Deuen creure que si fomentem gratuïtament el seu negoci, no cal gastar-se un euro.

TV3 també fomenta la lectura: els TN van emetre reportatges sobre els darrers llibres de Pilar Rahola i Lluís Llach

El cantant calb? Què em diu, ara! Ja fa anys que no miro ni veig TV3. I no han fet cap reportatge sobre un altre gran autor, un tal Puigdemont?

Ara que ho diu, em sona. «El Ciervo» és també espai de reflexió: encara hi ha algú a qui li interessi reflexionar?

Sí. Sense exagerar. Reflexionar una mica un cop cada dos mesos es veu que a molta gent li prova. És bo per a la salut.

Dirigeix una revista catalana escrita en castellà: és vostè un botifler?

Oi tant. Jo he posat diners a l' Avui, a El Punt, he escrit una columna diària en català durant dos o tres anys al Correo Catalán, he creat revistes en català, les he concebut, parit i criat, he dirigit el Diari de Barcelona? Però soc un botifler. Només em sap greu no dir-me Boj perquè a més seria un xarnego. A molta honra.

Ja va veure com van tractar Marsé en la seva mort: Cultura catalana és només allò escrit en català?

Ni de bon tros. El castellà, com explica el doctor Riquer (Martí, no el fill) és una llengua nostra des de l'edat mitjana. Però és que la cultura no és només la llengua. Cultura és la ciència (que parla en anglès), la música, la dansa, les arts plàstiques i fins i tot els xuixos, que encara no els he sentit parlar, i miri que hi entenc. La utilització política del català (a l'escola, als mitjans i a l'ascensor social) és la gran estafa del nacionalisme, el tocomotxo de la raó social Pujol, Mas i successors, oprimits tots.

El procés ha afectat la cultura?

Sí. El procés ha destruït el millor que teníem: la convivència, la bonhomia, l' entregent que diuen a França. El bon humor.

I al periodisme, com l'ha afectat?

El que passa als mitjans de la Generalitat és molt pitjor del que passava al final del franquisme a TVE. Llavors hi havia periodistes resistents, que es jugaven els quartos i la presó per aconseguir escletxes de llibertat. Ara, res de res. Els mitjans públics són una vergonya i no entenc com l'oposició continua permetent-ho. I els privats subvencionats, la repartidora, són un escàndol no només periodístic, també empresarial: hauria de mobilitzar, per greuge comparatiu, els empresaris d'altres sectors i sobretot els del 3%, que tant van fer per aixecar el país i posar-lo al nivell mundial altíssim dels nostres dies.