A un govern municipal se'l sol recordar per les iniciatives que ha endegat al llarg del mandat que li han atorgat els votants. Els objectius proposats poden ser positius i engrescadors per a la ciutadania però també poden resultar negatius si no connecten amb el desig dels veïns o són radicalment contraris a les necessitats col·lectives. A Girona, durant l'etapa dels governs de l'alcalde Joaquim Nadal primer i d'Anna Pagans després es varen desenvolupar projectes que anaven configurant la ciutat que s'obria al futur. Incineradora d'escombraries, depuradora d'aigües residuals, una nova vida al Barri Vell, la rehabilitació de les cases de la riba dreta de l'Onyar però també el polígon industrial Mas Xirgu o un urbanisme integrador. En l'àmbit cultural s'obria un modern i dinàmic Arxiu Municipal, es donava nova vida a l'antic convent dels caputxins amb el Museu d'Història, es creava el Museu del Cinema que havia rebutjat Figueres, s'omplia de contingut el Museu d'Història dels Jueus o es posava en funcionament el Centre Cultural La Mercè. Espais verds com el parc del Migdia o el Central s'obrien a la ciutat mentre els barris s'anaven dotant d'instal·lacions esportives, llars de jubilats i centres cívics. Projectes que feien avançar una ciutat activa.
I en aquestes va arribar Puigdemont. Amb ell, es va iniciar una nova fase política on la retòrica dominava l'escenari ciutadà. S'optà per negar o relativitzar els avenços aconseguits pels governs socialistes amb un discurs que, sense massa concrecions, prometia un futur millor.
La successora Marta Madrenas l'ha mantingut amb poques variacions però ni les paraules ni els assessors de comunicació han pogut amagar la realitat d'un alentiment en l'acció del govern municipal. A títol indicatiu però no limitatiu podem fer un petit llistat de projectes que s'han abandonat o directament s'han desat al calaix de l'oblit.
Naturalment, cadascú pot fer la seva llista però la reforma del passeig Canalejas és un bon exemple de promeses incomplertes, en aquest cas amb l'agreujant d'haver disposat de pressupost i projecte executiu. El de la Casa Pastors, on teòricament s'ha d'instal·lar la col·lecció «clandestina» del fons Santos Torroella, s'està omplint de teranyines a l'espera de concretar un finançament que caldria treballar. El Modern s'ha tirat endavant però sense una visió clara i precisa respecte a la seva utilitat futura. Del carrer del Carme es va anunciar una actuació que solucionaria el problema de l'estretor a l'altura del pont de l'Areny mitjançant una rampa que eliminaria les escales en el context d'una actuació més global de Zona 30 però no se n'ha sabut mai més res. També es va prometre un pont per a bicis i vianants que hauria de connectar amb el barri de Montilivi però d'aquella idea només en queda un mural reivindicatiu. Del projecte del sector de les Pedreres no se n'ha sabut res més, igual que de l'arranjament del carrer Barcelona i la supressió de les zones afectades per l'amiant. Potser tirarà endavant la pèrgola d'accés a l'estació de l'AVE però perquè s'ha d'esmenar l'error municipal. La Devesa segueix essent el convidat de pedra (de plàtan, en aquest cas) a l'espera de decisions. També ha desaparegut la partida que havia de fer possible continuar el camí per a vianants des de la font del Rei fins a la font d'en Pericot a la Vall de Sant Daniel, però la proposta ha quedat sota una acumulació de bardisses. Això sí, aprofitant que el covid-19 passava per aquí, l'Ajuntament ha endegat un projecte de reordenació del carrer de la Creu, un autèntic nyap que la mateixa regidora Marta Sureda ha reconegut que no era ni clar ni definit.
El covid-19 pot tapar forats però no pot tapar-ho tot. A Girona tenim massa projectes al calaix però poca empenta per treure'ls la pols acumulada. Qui ho sap, potser estan infectats i la sortida a l'atzucac també arribarà en forma de vacuna.
