Més de 38.000 hectàrees de pi pinyer a Catalunya però la majoria sense producció. Aquesta és la radiografia que fa el Consorci Forestal de Catalunya del sector de la pinya. El pinyó, considerat «or blanc», és un producte amb un alt valor al mercat i una demanda creixent però poc explotat. La falta de regulació, la plaga del Leptoglossus i els constants furts fan que els propietaris forestals no vegin «viable» la seva gestió i això deixa en mans dels «furtius» la recol·lecció d'aquest producte, que al mercat pot arribar als 80 euros el quilo, especialment en èpoques d'alta demana com la dels panellets.

Des del consorci reclamen una normativa que permeti tenir una «traçabilitat» del producte per evitar que es «blanquegin» els robatoris i així animar els propietaris forestals a unir esforços per crear una agrupació de productors.

A Catalunya hi ha 38.560 hectàrees de pi pinyer (més de la meitat, mixtes), una espècie 100% mediterrània. D'aquestes, 13.958 es concentren a comarques gironines, però la seva producció s'ha anat perdent al llarg dels anys. Entre els principals motius hi ha els constants robatoris de pinyes per extreure'n els valuosos pinyons, els problemes sanitaris (vinculats a plagues) i la falta d'una normativa clara que s'apliqui amb contundència. I és que, malgrat que per poder recollir pinyes cal una llicència i un permís del propietari dels terrenys, a la pràctica la majoria de pinyes que arriben al mercat són robades. «El 95% del pinyó que es comercialitza a Catalunya és de pinya robada», conclou Carles Vaello, un productor d'Arenys d'Empordà. «Són masses forestals que sobre el paper tenen una producció molt potent i econòmicament molt viable perquè aquest producte té un valor molt important al mercat però tot això fa que no sigui viable la seva gestió», afirma el tècnic del Consorci Forestal de Catalunya Josep Maria Tusell.

I és que, segons el Consorci, tenint en compte les hectàrees i el potencial productiu de pinya (500 quilos per hectàrea), un sector regulat d'aquest producte al mercat suposaria un volum de negoci d'uns 5 milions d'euros. De fet, pràcticament la totalitat de la massa forestal està en mans privades sense producció.

Molta demanda i rendabilitat

Carles Vaello, economista de professió i amb uns terrenys familiars a Arenys d'Empordà, va decidir l'any 2003 iniciar una plantació de pi pinyer en aquests terrenys, antigament dedicats al cereal. «La demanda és brutal. Encara no he sortit a vendre i ja tinc gent de Valladolid, de Portugal, d'Itàlia i també de Catalunya que me n'està demanant. Si en tingués 3.000 tones, estarien venudes», sosté. Des de la seva experiència, Vaello anima la gent que aposti per aquest producte perquè és «rendible», té una alta demana i una producció anual «decreixent».