Per què Amèrica Llatina és actualment el gran focus de la covid-19?

En primer lloc, allà la societat és molt desigual. En segon, una part important de treballadors fan feina informal.

Informal?

Vull dir que treballen sense contracte, i així és molt difícil fer una aturada de la societat que freni el virus, com es va fer aquí. Els països sud-americans amb menys feines sense contracte en tenen un 38%, i alguns un arriben al 70%. Les estratègies no poden ser com aquí, que el treballador afectat per un ERTO té empara social. Sense això, no es poden aturar, sortir a treballar és la seva vida. Literalment. Les mesures no poden ser com les d'aquí, per una qüestió de supervivència.

Influeix la poca disciplina social?

Diria que aquest és un tema menor. Influeix molt més la poca credibilitat en les institucions que hi ha en aquells països.

No cal anar tan lluny. No sé si ajuda a la credibilitat que els líders polítics vagin a un sopar en ple estat d'alarma.

No ajuda gens. Que en les circumstàncies actuals busquin rèdits polítics i no prediquin amb l'exemple és fatal.

Els índexs espanyols de la pandèmia són per agermanar-nos amb l'estimada Amèrica Llatina?

Crec que Espanya està a mig camí entre Europa i Amèrica Llatina. És a dir, estem tan a prop d'Argentina i Uruguai com de Suècia. Potser fa vint anys estava més a prop dels escandinaus, però ara Espanya és equidistant entre els més desenvolupats i Sud-amèrica. El 23% o 24% de pobresa que es preveu aviat, ens acosta més a Argentina que a Suècia.

Però tenim un sistema sanitari...

...que ens pensàvem que era la joia de la corona i ens hem adonat que era molt fràgil. Després de quinze anys de desinvertir en salut, si sense pandèmia el sistema estava al límit, ara està a punt de col·lapsar.

Quin país americà és un exemple?

La menor incidència de la covid depèn de certes condicions. Per exemple, una illa és diferent d'un lloc de trànsit. També és diferent un lloc superpoblat (Rio, Mèxic DF) que països amb poca densitat, petits i allunyats, com ara Uruguai i Paraguai, on o hi vas especialment o ni t'hi acostes. Aquests dos han tingut aquesta sort i a més han fet bé les coses. A Paraguai per via coercitiva, però Uruguai duia quinze anys invertint al sector públic. També ho ha fet bé Cuba, per ser una illa i perquè té un sistema de salut sota mínims però que funciona, a més d'un sistema de control polític. Moriran de gana, però no de covid.

Per una vegada el pati de darrere no està pitjor que la casa principal?

EUA és dels països amb més morts, perquè tampoc no té servei públic de salut, i a més té un president negacionista a qui això importa un rave i que considera que en el fons els pobres són perdedors que no mereixen atenció. A més, en alguns estats hi ha gran desigualtat social.

És més important el lideratge o la capacitat mèdica?

El més important és la capacitat infraestructural: bon sistema sanitari, capacitat estadística important, control del territori i pressupost per comprar el material necessari. Si els darrers vint anys has invertit, es nota quan ve la crisi. El lideratge importa menys. Home, millor un líder que un cafre, però depèn de tot això altre.

On són els líders avui?

Uf, podria dir que n'hi ha una a Nova Zelanda. El lideratge, avui, és més precari que fa mig segle, amb política-espectacle el líder és més vulnerable i amb tanta exposició mediàtica és difícil construir lideratges. Els líders hauran de ser cada cop menys unipersonals, miri com els únics que sobreviuen són líders tòxics: Trump, Bolsonaro... Ja no existiran mai més lideratges com fa mig segle.

Les retallades de drets són necessàries o excessives?

En conflictes entre drets, costa dir quin preval. Probablement el dret a la vida preval sobre el dret a l'oci o a la mobilitat, per mi hi ha una jerarquia. Però quan ens trobem en aquesta disjuntiva perquè prèviament, fa anys, han erosionat drets: el de la salut universal i digna, etc.