Tot i que ha coincidit en el temps, suposo que la idea de l'exposició Poètiques de l'emoció devia ser de molt abans que la tragèdia de la covid-19 s'abalancés damunt nostre. El fet és, però, que la mostra que s'ha instal·lat a la seu gironina del CaixaForum, és a dir, a l'edifici popularment conegut com la Fontana d'Or, ens apropa d'una manera impactant al ventall de sentiments que diàriament ens colpeixen com a col·lectivitat humana. Segons el psicòleg Paul Ekman són sis les emocions bàsiques que ens acompanyen: alegria, tristesa, ràbia, por, fàstic i sorpresa. Gairebé totes elles les tenim presents en aquests temps de pandèmia vinculades, és clar, a les decisions que, amb més o menys fortuna, s'estan adoptant per tal de vinclar la famosa corba que faci possible la reducció dels contagis.
Ens trobem així, amb la ràbia dels autònoms per l'engany cruel d'una suposada ajuda de 2.000 euros a fons perdut però també dels restauradors per les evidències d'un mal govern que els manté tancats malgrat les garanties contrastades de pràctiques segures antivirus, la tristesa de tanta gent que veu esmunyir-se els estalvis de tota una vida simplement per poder subsistir, la sorpresa pels canvis en els criteris científics i en les decisions polítiques i l'alegria, qui ho sap si conjuntural, d'inversors i estalviadors en comprovar com l'Ibex-35 s'enlairava gràcies a les bones notícies de l'arribada d'una vacuna salvadora. Per damunt de tot, però, el sentiment que més preval en aquests dies d'incerteses és el de la por, la temença d'un estat víric latent durant molt temps junt amb les evidències d'un empobriment que, tot i afectar tothom, és evident que passarà factura als més dèbils.
En el seu darrer treball discogràfic, Rellotge d'emocions, el cantant Raimon ens apropava a alguns d'aquests sentiments a través de cançons que parlaven d'un retrobament amb amics a València o records d'infantesa amb acords de l'Internacional. A l'exposició de CaixaForum, que romandrà oberta al carrer Ciutadans fins al 14 de març de l'any vinent, es presenten també les essències emocionals, en aquest cas, però, com assenyala la comissària Erika Goyarrola, «ressaltant la capacitat de commoure que té l'art contemporani davant les posicions que solen situar-la en un terreny més racional o preeminentment polític». Així, el visitant pot experimentar sentiments de dolor i pena davant la figura de la mare en l'escultura La Pietat de Ramón Padró de 1850 però també davant la impactant fotografia d' Enric Folgosa Funeral de Kosovo de 1998, on es mostra en tota la seva cruesa els efectes de la guerra davant el cos sense vida d'un ésser estimat. La col·lecció de fotografies de Colita capten les expressions d'alegria en celebracions espontànies però també escenes de reflexió davant d'imatges que ens recorden velles lluites sindicals i polítiques. Hi ha obres de Joan Miró de traç i colors plens de vida i d'optimisme però també el gest de dolor i d'impotència en l'esbós que va fer Juli González per a la futura obra Montserrat, així com formes d'expressió en suport audiovisual que ens apropen a la realitat de les noves maneres d'art emocional.
D'entre les emocions que s'hi presenten hi he trobat a faltar la felicitat que ofereix una cuina exquisida. Això s'explicava l'any 2016 en una exposició al Palau Robert de Barcelona amb motiu dels 30 anys del Celler de Can Roca. Experiència, creativitat i excel·lència eren les claus per entendre la trajectòria vital del restaurant dels germans Roca. En aquest cas, l'art de la cuina al plat està estretament lligat a sensacions corporals que també mereixen atenció. Són temps d'emocions que ens interpel·len i ens condicionen. CaixaForum, volgudament o no, ens ha posat un mirall en forma d'obres d'èpoques i contextos diversos perquè a través de les diferents representacions artístiques puguem endinsar-nos en el misteri dels sentiments.
