La gironina Montserrat Jiménez, professora d'història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, publica «Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d'amor»
La web de la UAB promociona el llibre dient «cartes d'amor: d'Elvis a Joan Maragall...». No ho hauria dit mai, no sabia que s'estimessin.
He, he, les de Joan Maragall són a la Clara Noble. I vaig accedir també a les d'Elvis Presley a un amor d'adolescència, molt trasquillenta ella. Sap què vol dir?
Pizpireta en castellà?Pizpireta
Exacte! És una paraula empordanesa, em vaig haver de barallar perquè pogués sortir al llibre. Es veu que en Fabra no era de l'Empordà...
El WhatsApp va matar la carta d'amor?
L'amor s'ha adaptat als nous temps, però encara s'escriuen cartes d'amor.
A mà?
A mà. Si bé és cert que l'actual signe de l'amor és la immediatesa. Abans, fer determinades coses, costava el seu pes en cel·lulosa. Ara tot és més immediat.
Aquí te pillo, aquí te mato?Aquí te pillo, aquí te mato
Més o menys. Ara no costa tant, concretar la cosa biològicament és el més natural del món.
«Concretar la cosa biològicament»?
És que em va educar la meva àvia (riu).
La carta d'amor ha de ser escrita a mà?
No necessàriament. A l'antic règim la gent no sabia llegir ni escriure, però sí que estimaven. Aleshores es feien escriure les cartes pels anomenats memorialistes. Sap que a França encara n'hi ha una, que s'anuncia a una web amb les tarifes i tot?
Un bon nínxol de feina?
Un nínxol exitós de feina. Crec que vostè se'n sortiria bé. Al llibre n'esmento una de molt desimbolta que vostè va escriure a una meva amiga francesa, que me la llegia: «Vull posar-te bronzejador», li deia.
Jo sempre preocupat pels efectes del sol sobre la pell...
Ningú lliga citant Aristòtil o Demòstenes, no es lliga amb l'intel·lecte sinó amb les emocions. Per aquella noia, com per totes les que en reben, la carta d'amor simbolitza que ella és volguda i desitjada.
La carta ha de començar amb «estimada» o amb «desitjada»?
Depèn de les intencions que porti. Antigament el «desitjada» només es feia servir a les cartes d'amor adúlteres.
Se n'escriuen més a la legítima o a l'amant?
Fa de mal dir, perquè només coneixem les que es conserven, i les cartes a l'amant se solen destruir. El que duia intencions matrimonials escrivia de forma molt respectuosa i distant, venen a ser com màrqueting epistolar, la persona es ven. A l'amant se l'escriu de forma molt diferent. Igual que passa amb els regals.
També se'n parla a les cartes?
Si calcules que cal poca inversió, en fas prou amb una capsa de bombons. A l'amant se li regalen coses sensorials i a la dona una bateria de cuina, perquè em faci unes mandonguilles ben bones. A les cartes es nota, segons les expectatives, es parla d'una manera o d'una altra.
Es pot conquerir amb la paraula?
I tant, pensi en Cyrano de Bergerac. A Roxane la conquereix el seu amic, amb les paraules de Cyrano. Un duc espanyol va contractar Lope de Vega perquè li escrivís cartes a les senyores. Les paraules sedueixen molt... a les dones.
Als homes no?
Als homes els sedueix més la vista. Quan són joves, el seu enamorament fa un link directament del cervell a una altra part anatòmica.
Per això hi ha més cartes d'amor escrites per homes?
És que antigament, si una dona escrivia a un home, perdia tota la reputació. Era inviable, el paper de la dona era passiu.
Una carta d'amor amb faltes d'ortografia, la tiraria enrere?
La carta d'amor més bonica que mai m'han escrit duia faltes d'ortografia: la va escriure la meva filla quan era petita.
No s'escapi per la tangent.
És l'amor més autèntic!
L'amor és sempre interessat?
L'amor intersexual, sí, és sempre condicional: t'estimaré fins que facis coses que no s'ajusten a les meves expectatives. L'únic amor incondicional que conec és el de les mares cap als fills. Encara que la mare no rebi res de res, cap retorn.
I els amors eterns?
Tots els amors són eterns... quan comencen.
Tal com estan els temps, una carta d'amor serà aviat assetjament?
Mmm... Potser s'ha de triar bé de qui t'enamores, com es feia abans. Si tries un mal vi, surt agre. Això també és empordanès.
