Aquesta pandèmia que ens ha caigut al damunt com si d'una maledicció bíblica es tractés ha traginat en la seva motxilla alguns elements que la societat en el seu conjunt ha anat adaptant per tal de poder anar fent la viu-viu enmig d'aquesta crisi epidemiològica sense parangó d'ençà la pesta del 1918. Més enllà dels usos de gel desinfectant, la sempre recomanable higiene personal, l'ús de les mascaretes i/o la renúncia als contactes afectius com poden ser petons i/o abraçades per garantir la distància aconsellable, s'han instal·lat entre nosaltres d'altres costums que s'han vist reforçats per la mateixa dinàmica dels fets. Segurament han arribat un xic forçats, però en general alguns dels nous hàbits no són negatius.

Un d'ells és l'increment en l'ús de la targeta de crèdit i/o dèbit per a tota mena de compres. En alguns països nòrdics, Dinamarca, per exemple, ja gairebé no circulen bitllets i monedes fins al punt que determinats establiments ofereixen descomptes per incentivar l'ús de la targeta. Malauradament, aquí encara ens podem trobar amb algunes resistències com en cas d'alguns establiments de Girona que han col·locat un rètol advertint «Aquí no s'accepten targetes!». L'altre tema, estretament lligat al sector comercial, són les compres per internet, que han augmentat considerablement fins al punt que ja no només són les grans multinacionals les receptores de les comandes, sinó que els petits comerços també s'han adonat que aquesta era una via que calia explorar per tal de no veure's abocats a un més que previsible tancament.

En aquest sentit, el món en línia ha deixat de ser utilitzat només pels clients d'una franja d'edat que estadísticament oscil·la entre els 20 i 35 anys, sinó que s'ha estès als pares i avis que disposin de les oportunes eines electròniques. Justament, aquest sistema de la distància utilitzant els instruments que posa a l'abast el món virtual, és el que des dels seus inicis va esdevenir el millor reclam tant de la UNED com la UOC, les dues universitats a distància on poder cursar estudis per aquells que necessiten compaginar-los amb treball, obligacions familiars, etc. A la demarcació de Girona, els dos centres estan ubicats a la flamant Factoria Cultural Coma Cros de Salt i des d'allí imparteixen formació reglada, graus i màsters mitjançant una metodologia semipresencial i virtual que ha donat uns fruits altament positius.

El més antic és el Centre Associat UNED, que es va crear l'any 1975 ocupant uns locals llogats al Seminari diocesà. Posteriorment, l'estiu de 1984 es va traslladar a la Casa de Cultura fins que tres anys després ocupava l'antiga escola coneguda com «L'Ateneu» del carrer Sant Josep que la Diputació havia comprat a la Gròber. Va ser l'any 2014 que la UNED, cansada de la nul·la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, va decidir traslladar-se a Salt amb la seva oferta d'estudis reglats i no reglats, on els van rebre amb els braços oberts. Per la seva banda, la UOC ben aviat es va consolidar també com una proposta moderna, innovadora i a l'abast de molta gent. Avui, a les seves dependències de la Coma Cros s'hi poden cursar en línia doctorats de Bioinformàtica, Salut i Psicologia, Turisme, etc., però també graus com els d'Arts i Humanitats, Dret i Ciències Polítiques, Comunicació i Informació, etc.; a banda de novíssimes propostes educatives pensades per a la realitat del nou món que s'està obrint, com pot ser el grau de Ciències de Dades Aplicades.

Segons han confirmat responsables d'aquests centres educatius, l'opció de la distància sempre ha estat molt ben valorada per la gent jove, però, tanmateix, ja sigui per problemes de desplaçament i/o costos derivats de l'assistència a les universitats presencials, l'interès per aquestes ofertes s'ha disparat exponencialment. En aquest sentit, el virus segurament ha contribuït a accelerar la inevitable immersió de la societat en un nou món digital.