«Vuelva usted mañana»

I és que el senyor Castells va comparèixer al Congrés dels Diputats per mostrar la seva indignació per la circumstància que el departament, del qual precisament ell és titular, es caracteritza pels retards, manca d'agilitat i exigències de burocràcia absurda pel que fa a l'homologació o a l'equivalència (bé sigui per l'exercici professional regulat o pel simple reconeixement d'una carrera respectivament) dels estudis universitaris que ciutadans espanyols han cursat a l'estranger. Com que la mitjana d'espera és ara mateix de dos anys i mig, hem de concloure que en l'extrem estadístic pitjor s'hi troben aquells qui han esperat més temps pel desenllaç burocràtic que no pas els anys que els va exigir estudiar la carrera.

Burocràcia, segons el ministre, aquesta és la responsable i no pas l'eficiència dels funcionaris. Posava un exemple. Hi ha 100 expedients ja resolts positivament que convaliden els estudis universitaris en veterinària a la Universitat de Buenos Aires. Doncs bé, en comptes de tenir en compte aquesta circumstància per agilitzar les noves peticions, donant per resolta part de la paperassa coneguda els antecedents de la universitat, pla d'estudis, etc., a cada nova petició es comença de zero. I a sobre per correu ordinari!!!, entre el ministeri i la universitat estrangera. Quan el ministre va dir que allò era del tot «inacceptable» vaig pensar en el capità Renault, com si ell fos el ministre i a la vegada l'oposició al ministre. Una mica d'això hi ha en la personalitat indiscutible del senyor Manuel Castells que al final resolia la situació anunciant una nova legislació per posar fi a aquesta situació absurda.

Quan vaig anar a viure per primera vegada a Madrid era encara una època en què no existia internet, tot s'enviava per correu ordinari o bé per «valija», una mena de servei de correus paral·lel de caràcter intern que tenien bancs, grans empreses o l'administració. Tampoc s'havien traspassat prou competències a la Generalitat perquè algunes gestions es poguessin fer a Barcelona. Alguna de les gestions que vaig fer encantat per algunes amistats gironines era precisament el de les homologacions d'estudis estrangers. I això sí que no ha canviat, ho segueix fent el ministeri i per correu com ha dit el ministre. Això no se sol·licitava a una oficina qualsevol. Havies d'anar a la distingida seu ministerial del carrer Alcalá. Normalment demanava un ajudat per concretar la cita a alguna amistat del departament de premsa del ministeri. Anaves a un del pis de dalt, a un llarg passadís, el conserge et deia quantes portes havies de travessar per davant (almenys que t'acompanyes) fins que en un despatx la funcionaria (que ja tenia els seus galons, amb despatx propi) et rebia i compulsava els papers, donant una lleugera idea de quant tardaria a resoldre's amb una mica de sort... si no hi veia cap problema d'entrada.

Quan vaig acabar el batxiller superior a l'institut Vicens Vives de Girona vaig anar a demanar a la secretaria el diploma, lliurant tota la documentació que incloïa els papers d'estat, un foli timbrat que era una manera de pagar les taxes. Vaig preguntar a la persona que em va atendre quan podria passar a recollir el diploma i em va dir que tornes en dos o tres anys que potser ja el tindrien. Em recordo com si fos ara que en sortir em vaig creuar amb el professor Ignasi Bonnín, catedràtic de Literatura, que acabava de deixar la direcció de l'institut i li vaig referir el que m'acabava de passar. Ell coneixia que jo ja feia alguna coseta en el periodisme local i m'havia recomanat algunes lectures, en aquest cas fou l'article «Vuelva usted mañana», l'estrambòtic periple d'un estranger intentant resoldre els seus papers a Espanya, que va publicar Mariano José de Larra fa gairebé dos segles. Mentrestant, més de 40 anys després, els papers d'estat són a casa i el diploma, suposo, que a la secretaria de l'institut.