Els cavallers s'emborratxen?
Els que volen, sí. Els que no volen, tenen el dret a no fer-ho. Es pot ser un perfecte cavallar tot i emborratxar-se. O cavallera.
En alguns temes reclamen la pau. No en tenim, aquí i ara?
És evident que no, la pau va molt més enllà de la teòrica socialdemocràcia. La pau és felicitat i seguretat plenes, i un accés ple als drets. I evidentment no ho tenim. Ni tan sols els que ens protegeixen, ho fan en pau.
Aviat petarà tot, com auguren a «Carrer»?
Ja està petant, fa un any que ha petat tot. Almenys han petat les expectatives de molta gent. Pel món de la cultura en concret, ha sigut un sotrac.
No sembla que sigui la forma de petar tot que esperaven...
No sempre els pets arriben amb la forma i en el moment esperat. Cal estar alerta per posicionar-se en cada moment.
Porten maons a les butxaques?
Això sí, però metafòrics.
Físics, no?
No, pesen massa. Els carrers n'estan plens, si cal agafar-ne (riuen).
És necessari portar maons metafòrics a les butxaques?
És necessari ser conscient d'en quina societat vivim i estar carregat de raons per canviar. Per això el maó metafòric amb què cantem és una protesta, un argument per combatre aquest sistema injust.
I vostès el volen canviar?
Pensem que expressem un sentiment força representatiu dels joves, que cada cop tenen el camí més difícil. Necessiten esperança.
Una cançó pot ser un maó?
Sens dubte. I si no ho és la cançó, segur que aquesta ha ajudat a carregar de raons a qui ha decidit agafar un maó i llençar-lo. En tota la història, la música ha tingut un paper important a les revoltes. Ha acompanyat molts moviments socials.
La música ha de ser sempre reivindicativa?
La nostra música no l'entenem sense que sigui un vehicle per transmetre missatges i valors. Però no significa que no hi hagi d'haver altres tipus de música.
«Estima la música, odia el feixisme», canten. No es poden estimar totes dues coses?
Sí, però llavors ets al costat equivocat. L'antifeixisme no és destructiu, sinó profundament constructiu i d'amor. Per això odia la ideologia que propugna odi.
Què haurien fet si haguessin estat a Vallecas fa pocs dies?
Estar al costat dels bons (riuen).
Només ens queda sortir al carrer, com diuen en una altra lletra?
El carrer és necessari per recuperar tot el que ens han robat. I per conquerir el que queda per conquerir.
Quins ideals han perdut en cada estació?
Més que perdre'ls, a vegades amb l'edat els reafirmes. Veus les coses des d'una perspectiva més madura.
Perds innocència, amb els anys?
La innocència te la fan perdre a hòsties. I també perds perjudicis, quan ets jove tens molts pardals al cap.
És bo saber que fer-se vell té coses bones.
Un té més responsabilitats. Però alhora el procés creatiu es torna més professional. Una cosa bona d'anar fent anys és que et permet aprendre dels errors.
