El consultor de Tactio, Jordi Roig, especialista en relleu generacional, participa avui en la jornada online organitzada per aquesta consultoria i Asetrans, titulada precisament «Relleu generacional, un futur per a la teva empresa». El webinar tindrà lloc de 17 h a 18 h i qui s'hi vulgui inscriure ho pot fer a «www.tactio.es»

Per quin motiu ha de ser bo el relleu generacional?

Normalment a Catalunya hi ha una tradició consolidada de traspassar l'empresa als fills, s'han fet grans nissagues empresarials. Avui és una pràctica de moltes empreses, no només de les petites.

No n'hi ha prou de dir «aquí ho tens, fill meu»?

La gent sol pensar que és bona cosa que la seva obra de tants anys, entrebancs, sacrificis, etc., tingui una continuïtat en la família. Ara bé, això s'ha de planificar.

I si el fill és un tarambana?

Nosaltres mirem si el fill o fills són les persones adequades per fer anar l'empresa. Una cosa és el que vol el pare, i l'altra el que ens trobem. Anem a l'empresa i validem les aptituds. I sí, sovint ens trobem que el fill no està preparat.

El tarambana que jo li deia.

No perquè sigui un tarambana, que també, sinó perquè potser no té ni els coneixements ni la preparació. Aleshores li donem uns anys perquè es vagi formant. Si al cap de dos o tres anys continua sense estar preparat, ho diem. A vegades no cal ni plantejar-se uns anys de preparació, ja ens adonem que no serveix.

Quin disgust, per aquell pare.

M'he trobat un cas que finalment el relleu va ser la dona d'un dels fills, que era la que estava més capacitada. I això que l'empresari té tres fills! I per cert, l'empresa funciona molt bé.

Es compleix allò que la tercera generació es poleix el que havia construït la primera?

Força sovint (riu). A Espanya, el 89% de les empreses són familiars, són moltes. D'aquestes, només el 30% passa de la primera a la segona generació. I de la segona a la tercera, la meitat d'aquest 30%.

I això, per què?

No hi ha una raó concreta. A vegades per enfrontament entre germans, a vegades per falta de planificació... La manca de planificació en el relleu ha abocat moltes empreses a la desaparició. Molts empresaris diuen que no tenen temps de pensar en la successió, i és cert, enfeinats en el dia a dia, no hi pensen. Ara bé, també n'hi ha que prefereixen no pensar-hi perquè no els agrada la resposta...

A Catalunya l'empresa familiar té més pes?

Potser hi ha més tradició, per la dinàmica del tipus d'empresa. Aquí la successió es planifica una mica més. I ara més que abans, perquè els que entren ara a la jubilació solen ser gent més preparada que abans. Però a tot arreu la gent s'adona que és important planificar-ho.

Tornem al cas del fill taramb...errr, no prou capacitat.

Hi ha l'alternativa de posar un gerent fins que el fill pugui agafar l'empresa. O que continuï el gerent al capdavant, per posar l'empresa apetitosa i poder vendre-la bé de preu.

Males conselleres, les presses?

Hi ha empreses rendibles que desapareixen perquè es venen corrents i de pressa. Després ens diuen «han tancat» i no ho entenem. «Però si anaven bé», diem.

L'empresa familiar està destinada a morir, en temps de fons d'inversió?

Crec que continuarà sempre. Però les noves generacions, cada cop més, diuen que la seva aspiració és viure la vida, així que pesen més els diners de la venda que continuar l'empresa. Estan preparats, però valoren més la vida personal que els sacrificis de l'empresa. Anys enrere era impensable que el fill renunciés al negoci familiar per «viure la vida».

Es perd aquell orgull de continuar amb el negoci de la família?

Això s'està perdent cada vegada més. Els joves valoren la llibertat, el lleure, viatjar, etc. Alguns sí que volen seguir, però són minoria. Llavors s'han de buscar alternatives, com el gerent, que també és útil quan el problema són enfrontaments familiars.

Són habituals?

Força habituals. Les empreses familiars tenen una cosa bona: és la família. I tenen una cosa dolenta: és la família.