El proper dissabte s'inaugurarà la Mostra Temps de Flors que es mantindrà fins al diumenge dia 16 en una edició especial «a cel obert» marcada per la pandèmia de la covid-19. En aquesta ocasió, l'Ajuntament i els organitzadors retran un merescut homenatge al recentment traspassat Josep Tarrés, un dels grans impulsors i divulgadors de l'exposició. Malauradament, enguany no es podrà obrir al públic el «seu» recinte de Torre Gironella, l'antic refugi de jueus perseguits durant l'època medieval on ell ens delectava amb les seves creacions artístiques plenes de màgia i simbolisme. Efectivament, per raons òbvies derivades d'unes restriccions que encara perduren, aquesta nova edició de la mostra floral es presentarà utilitzant exclusivament un total de 85 espais exteriors i, atès que ens quedarem sense les Sarraïnes, els soterranis de la Catedral, Sant Nicolau o els Banys Àrabs, s'ha decidit incrementar l'àrea urbana amb presència de muntatges florals de tal manera que ja no serà només el Barri Vell el destinatari de les creacions sinó també el Carme-Vista Alegre, Mercadal, Eixample, Sant Daniel, Fontajau, Devesa, Sant Narcís i Santa Eugènia. Germans Sàbat, Vila-roja, Pont Major, Font de la Pólvora o Torre Gironella queden fora del green. En qualsevol cas, suposo que aquesta del 2021 haurà de servir de pauta de reflexió per a la del proper any 2022 i següents un cop fet el balanç corresponent sobre l'acceptació de la ciutadania entorn aquesta proposta imposada per la pandèmia i, tal vegada, preparar ja des d'ara el model a seguir en el futur.

I ja posats a reflexionar, potser convindria que des de la plaça del Vi es comencés a pensar seriosament sobre la temporada estival, que ja és a tocar. Si la cosa epidemiològica evoluciona favorablement, com és d'esperar gràcies a l'extensió massiva de la vacunació, és més que previsible que el Govern decideixi obrir de mica en mica l'aixeta de la permissivitat consolidant una mobilitat sense restriccions i l'obertura dels establiments de restauració sense l'ofegament a què encara estan sotmesos. De fet, ja s'han fet proves en aquest sentit tot i que de manera esbiaixada en funció dels receptors. Així, mentre hem vist unes grades al Torneig Conde de Godó plenes a vessar i sense distància de seguretat, assistim atònits a un Montilivi buit d'espectadors. Qüestió de classes, encara. Però tot fa pensar que a Girona l'estiu no serà com el del 2019, però tanmateix tampoc com el de l'any passat. Quin model té previst l'Ajuntament per a la ciutat? El de pals a les rodes evitant que els jubilats arribin còmodament al centre o el de facilitar una mobilitat per a l'accés als punts més emblemàtics? Es fixaran restriccions a les terrasses o es mantindran les excepcions atorgades darrerament? Es promouran accions institucionals per captar visitants o s'optarà per una política de rebuig al foraster? L'exconseller de Turisme de la Generalitat Josep Huguet reflexionava fa poc sobre la qüestió bo i defensant alguns canvis en el model turístic actual impulsant noves formes d'economia a través de l'atractiu general de la destinació preservant la qualitat, la responsabilitat i la sostenibilitat. Ara és el moment de pensar-hi seriosament abans de prendre segons quines decisions.

I per acabar, penso que la celebració de la Diada de Sant Jordi a l'esplanada de La Copa també hauria de fer pensar els organitzadors. La mateixa alcaldessa, Marta Madrenas, afirmava que la bona acceptació d'aquell format obligava a fer entre tots, consistori, llibreters i entitats, una reflexió per tal d'encarar la propera trobada del 2022. És una evidència que la Rambla gironina ja no dona més de si per acollir actes multitudinaris, mentre que el sector de la Devesa s'ofereix com una alternativa a tenir molt en compte, una opció que probablement ajudaria no només a un esponjament generalitzat sinó a una utilització productiva del nostre paradís perdut.