Machu Picchu (Perú)

La ciutat perduda dels inques és una de les més famoses del món. Les seves ruïnes van ser descobertes el 1911 per l'explorador estatunidenc Hiram Bingham. Machu Picchu va començar a construir-se a mitjan segle XV a la part superior de la vall d'Urubamba, entre els massissos andins al sud del Perú. Es creu que s'usava com a santuari religiós.

Hattusa (Turquia)

L'antiga capital de l'Imperi Hitita està situada al centre d'Anatolia, al costat del riu Kizil-Irmak. La seva etapa d'esplendor comprèn el període que va de 1.420 a 1.200 abans de Crist. Amb la fi de l'Edat de Bronze va acabar destruïda i abandonada pels seus prop de 50.000 habitants. Va ser redescoberta a principis del segle XX.

Mesa Verde (Estats Units d'Amèrica)

La llar dels indis anasazi des del segle XIII després de Crist. Està situada a la part sud-oest de Colorado i destaca pels habitatges construïts sota sortints rocosos i en coves poc profundes. Els anasazi la van abandonar l'any 1.300 per raons desconegudes, emigrant a zones de Nou Mèxic i Arizona. Actualment forma part del parc natural de Mesa Verde.

Tiahuanaco (Bolívia)

Tiahuanaco està situada a La Paz, al sud-est del llac Titicaca, on posseïa un port. Va ser el centre de la cultura preincaica, que va del 1.580 al 1.000 abans de Crist, i destaca per la seva arquitectura decorada amb relleus. Tenia uns 300.000 habitants que la van abandonar degut a un dràstic canvi climàtic.

Petra (Jordània)

La capital de l'antic regne Nabateo forma part de les set meravelles del món modern. Va ser excavada i esculpida en la roca cap a finals del segle VI abans de Crist pels edomitas. Els nabateos la van conquistar en el VIII abans de Crist i amb ells va arribar al seu màxim apogeu. Els terratrèmols i els canvis en les rutes comercials van fer que fos abandonada pel seu habitants en el segle VI després de Crist i va caure en l'oblit. L'explorador suís Jean Louis Burckhardt la va redescobrir el 1812.

Chan Chan (Perú)

El seu nom significa 'Sol resplendent'. És una ciutat precolombina construïda en tova. Es va aixecar l'any 850 abans de Crist pels chimú i posteriorment l'Imperi Inca la va conquistar. Durant l'època del virregnat del Perú (1532 - 1821), Chan Chan va ser saquejada i destruïda davant la creença que entre els seus murs i piràmides s'amagava un gran tresor.

Tikal (Guatemala)

Pertany a l'època maia i va existir entre l'any 200 i el 900 després de Crist. La seva arquitectura es remunta al segle IV abans de Crist. En el seu moment de major esplendor va arribar a tenir entre 100.000 i 200.000 habitants.

Teotihuacan (Mèxic)

Imponent metròpoli situada a l'altiplà mexicà. Va ser construïda en el segle II abans de Crist. El seu màxim apogeu va arribar en el 450-650 després de Crist, aconseguint els 85.000 habitants. Si per alguna cosa destaca Teotihuacan és per les seves piràmides, que es van construir entre els anys 1-150 després de Crist. El seu declivi va arribar entre els anys 650-750 després de Crist. En el 750 va patir incendis i saquejos, que van portar als seus habitants a abandonar-la.

Pompeia (Itàlia)

L'erupció del Vesubi el 24 d'agost de l'any 79 després de Crist va sepultar la ciutat de Pompeia i a tots els seus habitants. Les restes més antigues trobades daten del segle IX abans de Crist, encara que els experts creuen que ja existia en el segle VII. La ciutat va ser redescoberta en el segle XVIII.

Persépolis (Iran)

La capital de l'Imperi Persa va ser saquejada i cremada per Alexandre Magne en el 330 abans de Crist després d'un dia de borratxera. Es va construir en el 518 abans de Crist no per esclaus, sinó per obrers provinents de Babilònia, Caria, Jonia o Egipte. Sorprenia pels seus impressionants palaus, jardins paradisíacs i portes monumentals.