Que recórrer els fogons catalans és una delícia, és una dada coneguda. Parlem de receptes que han passat de generació en generació basades en la utilització de matèries primeres cultivades amb afecte als horts pròxims. Parlem d'iniciatives veïnals que han vist néixer curioses gastrorutes temàtiques capaces de satisfer els desitjos dels paladars més exigents. Parlem de plats sense desconstrucció ni estrelles, elaborats en petits establiments per mans expertes.

Són rutes que el viatger voldrà repetir, sens dubte, com per exemple la de l'oli. Recordem que la catalana és una de les regions que més oli d'oliva produeix del món. Aquest or líquid no només ha conformat sabors únics sinó que ha modificat territoris a base de les plantacions d'olivera. No és l'únic producte au- tòcton amb gastroruta, hi ha la del xató (un plat tradicional català), la dels formatges o la dels vins del Priorat, que mereixen un capítol a part, ja que el país va començar el seu camí com a proveïdor interna- cional durant l'època romana. Fins avui.

El pa dolç: coca de Sant Joan

La coca de Sant Joan és un dels dolços catalans més coneguts al món. La invenció de la coca ve de la necessitat d'aprofitar la massa que quedava del pa. Les mestresses de ca- sa van tenir l'enginy d'ensucrar la massa i coure-la, i d'aquesta manera van crear una de les delícies de la nit més llarga de l'any. La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d'ample, i ha de tenir els angles arrodonits. Així sigui.