06 de novembre de 2020
06.11.2020
Diari de Girona

Formatges, ¿quines varietats amb D.O. tenim a Espanya?

Els que més sonen a tot el país són el formatge manxego o el de cabrales, però n'hi ha molts més. Tots ells es fabriquen només en les indústries autoritzades. Vegem els més importants per les seves regions de procedència

06.11.2020 | 10:50
Formatge Majorero de Fuerteventura

Espanya és un país molt ric en matèria gastronòmica, i els seus formatges amb denominació d'origen hi tenen molt a veure. En total, avui dia comptem amb 26 tipus emparats per aquesta protecció. Aquesta denominació és més que un dret de propietat industrial: també és una garantia de qualitat per als consumidors.

I és que gràcies a la denominació d'origen en un formatge sabem que estem davant un producte de qualitat superior i provinent d'una regió molt concreta. De fet, en la denominació d'origen protegida la procedència és molt precisa; molt més que en un altre tipus de proteccions com la Indicació Geogràfica Protegida.

Asturians

Entre els formatges asturians està el Gamoneu, el Cabrales i l'Afuega'l Pitu. El primer es fabrica a Cangas de Onís, al poblet que li dona nom. Només s'elabora durant els mesos més càlids, d'abril a agost, i és lleument picant i fumat. Respecte al Cabrales, la seva confecció es porta a terme als Picos de Europa. L'Afuega'l Pitu es realitza només amb llet de vaca frisona i és de sabor més aviat àcid i textura granulosa.

Balear

A les Illes Balears és fonamental el formatge Maó, amb llet de vaca frisona de la Illa de Menorca. Només es considera de producció artesanal quan no s'utilitza cap conservant en la seva elaboració.

Canaris

A les Illes Canàries tenim el formatge Majorero, realitzat a Fuerteventura amb llet de cabra a les quals es dona marduix al pasturar, i que madura en climes temperats. També tenim el Palmero, realitzat a La Palma; un formatge
suau i una mica àcid.

Càntabres

Els formatges càntabres amb denominació d'origen són tres: Liébana, Cantàbria i Picón Bejes-Trevisco. El primer es fabrica a Liébana, com el seu nom indica, i les seves característiques principals són que no està premsat i que barreja llet de vaca, ovella i cabra. El de Cantàbria es fa amb llet de vaca frisona i santanderina semicuita, i el de Picón és una barreja crua de llets sense pasteuritzar.

Castellanolleonesos

El famós formatge de Burgos, el Zamorà i el de Valdeón són els característics d'aquesta comunitat. El de Burgos es realitza només amb llet d'ovella, i és de sabor molt suau. El Zamorà només admet llet d'ovelles xurres i castellanes. Per últim, el de Valdeón barreja llet de vaca i cabra, i la seva textura és tova.

Castellanomanxecs

A Castella la Manxa hi trobem el formatge Manxego, procedent d'ovelles de raça manxega. El seu premsat, la seva salaó, i la seva maduració d'exactament seixanta dies són claus per aconseguir el seu sabor característic.

Catalans

El formatge català amb denominació d'origen és el de l'Alt Urgell i la Cerdanya. S'elabora amb llet de vaca frisona pasteuritzada i és tendre, cremós i d'aroma dolça. Es fabrica al Pirineu Català, a les províncies de Lleida i Girona.

Extremenys

Els formatges extremenys s'uneixen sota la denominació de Formatges d'Extremadura i entre ells hi ha l'Ibores, la Torta de la Serena i la Torta del Casar. El primer es basa en llet crua de cabra de les races verata, retinta o serrana, i es fa amb quall de cabrit de llet.

En el segon i en el tercer les ovelles han de ser de raça merina, però la Torta del Casar compta amb la peculiaritat d'elaborar-se amb quall de cards silvestres, cosa que encara el fa més cremós.

Gallecs

Els formatges gallecs per excel·lència són: d'Arzúa-Ulloa, de San Simón, Cebreiro i de Tetilla. El primer es fa a la Corunya i Lugo amb llet de vaca bruna alpina, rossa gallega i frisona. El de San Simón utilitza les mateixes, però és una mica més fumat, ja que s'utilitza el bedoll en la seva elaboració. El Cebreiro s'elabora a Lugo i és mantegós, mentre que el de Tetilla es distingeix especialment pel seu procediment de coagulació.

Murcians

Múrcia es caracteritza pel formatge de Múrcia i el formatge de Múrcia al vi. Tots dos són grassos, però el primer no està madurat ni cuit, només premsat. El segon madura 45 dies, i és més suau i àcid.

Navarresos

A Navarra hi trobem l'Idiazábal i el formatge del Roncal. El primer només porta llet d'ovelles latxes i carranzanas, i té varietats fumades. El segon es realitza a la vall del Roncal, i compta amb diferents processos de volteig i neteja.

Els formatges amb denominació d'origen tenen un segell de qualitat que implica que han de confeccionar-se amb llet procedent d'animals que s'hagin alimentat del medi natural de la regió. D'aquesta manera cap característica externa influeixen la qualitat final, i el producte es troba completament vinculat al lloc d'origen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook