El Museu d'Art de Girona dedica una exposició des del 24 de novembre a Mela Muter (1876-1967), una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura a nivell professional. A través d'unes setanta obres, la mostra reivindica els paisatges i retrats d'una dona viatgera i compromesa socialment.

Muter va viure sobretot a França. El 1914 va arribar a Girona després d'haver exposat amb èxit a Barcelona. La visita a la ciutat va ser un punt d'inflexió en la vessant artística. D'aquella època, destaquen obres com L'Onyar a Girona i Carrer Cúndaro, inclosos a la mostra. Els retrats a personatges cecs, vells o la temàtica de la maternitat són alguns dels temes més recurrents a la seva obra, que ara el Museu d'Art de Girona vol posar de nou en valor.

El llegat pictòric de l'artista Maria-Melania Klingsland (1876-1967), més coneguda per Mela Muter, ha quedat en segon terme durant dècades malgrat ser una de les pintores més reconegudes durant la primera meitat del segle XX. El Museu d'Art de Girona li dedica una exposició, la més gran que s'ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, amb el títol De París a Girona, Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya, per treure-la de l'oblit i «retornar-la a l'escena artística».

Molt per descobrir encara

La directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas, va destacar les dificultats per reunir una exposició tant àmplia. Bona part del fons de l'artista està repartit en diferents col·leccions a l'estranger (Polònia, Berlín o Suïssa) i ha agraït especialment la col·laboració d'alguns dels prestadors que ho han fet possible com Marya Nawrocka-Teodorczyk. «No és una obra antològica», ha afirmat la directora, tot dient que és un primer pas i que cal que altres museus també programin més exposicions de l'artista perquè encara queden molts aspectes per investigar. Que Girona hagi fet aquest primer pas, ha afegit, «era gairebé obligatori perquè la ciutat va ser un punt d'inflexió en la seva carrera». Entre les obres exposades destaquen El país Trist (1906) o Vella bretona amb nen (1911), procedents de la col·lecció Boles?aw i Lina Nawrocki; E l Cec- Auvegle de Gérone (1914) del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; Dos vells (1902) i finalment Dos nens (1912).

L'exposició del Museu d'Art de Girona es podrà visitar fins el 23 d'abril i s'acompanya d'un extensa programa d'activitats, com una lectura dramatitzada de textos biogràfics de l'artista, visites guiades, activitats familiars, club de lectura i un cicle de diàlegs a dues veus al voltant de l'artista de la mà d'experts com les pròpies comissàries de l'exposició i Pere Parramon, Àlex Susanna, Carme Clusellas i Eva Vázquez.

Així mateix, la mostra es complementarà amb l'exposició «Les Llibertats perdudes», que li dedicarà Les Bernardes, la Casa de Cultura del Gironès. Se centrarà en la vessant més literària a partir de correspondència que va mantenir amb l'historiador i polític Raymond Lefebvre i el poeta Rainer Maria Rilke.