El sector immobiliari comença a recuperar-se després d'un llarg període de crisi. Tot i això, segons deixa palès l'últim Estudi de Preus de Mercat presentat pels API de Girona, l'activitat encara no és comparable a la de fa 10 anys, sobretot pel que fa a la construcció d'obra nova.

Quina és la situació actual del sector immobiliari?

Si parlem del lloguer, una de les principals conclusions del recull presentat a la Jornada Immobiliària és que els preus del lloguer no han superat els del 2008. En deu anys s'han incrementat menys que si haguéssim aplicat el seu IPC anual. L' augment de preus ha estat gradual i no hi ha bombolla ja que hi ha un topall, que és el límit que les famílies poden assumir per destinar a la renda de lloguer, i ara hi estem a tocar. Els preus no pujaran gaire més. Pel que fa a compravenda, el mercat a comarques gironines s'ha estabilitzat i recau en les transaccions segona mà ja que l'obra nova segueix tenint una activitat mínima.

Si a l'equació hi posem els pisos turístics, la cosa canvia?

Sí, però no és el factor més important de l'increment de preus. La seva incidència és poca i està centrat a zones concretes de la ciutat. Penso que és una moda, i que a la llarga als propietaris no els sortirà rentable.

L'obra nova es recupera de la crisi?

Sembla que la tendència és que els preus pugin, i el promotor comença a sortir-li rentable fer promocions. Els preus de mercat són més atractius, però per ara només construeixen els grans promotors.

El següent pas és que al comprador també li surti a compte comprar una casa.

És una oferta que ha de ser al mercat, hi ha d'haver lloguer i obra nova. No és normal que no veiem cap grua enlloc, això vol dir que alguna cosa falla. L'oferta de pisos d'obra nova també es necessària en un mercat normalitzat i estable, i ara encara estem en fase de recuperació i estabilització.

Una de les reivindicacions del sector és la inseguretat jurídica. Ha millorat la situació?

No s'ha millorat gens, i aquesta és la nostra queixa. Es legisla a curt termini i pel titular. No s'afronta un canvi de paradigma per afavorir més el lloguer: això passa perquè hi hagi més oferta de pisos i que els propietaris no tinguin por a llogar-los. I d'altra banda, també és un tema de pressupost, que és quasi igual o més important que fer canvis legislatius.

Des del Col·legi quins reptes enfronten com a sector?

El nostre principal repte és prestigiar la figura de l'Agent de la Propietat Immobiliària. Volem que la nostra professió sigui una garantia de seguretat i de tranquilitat pel consumidor.

Una de les potes més importants que treballen és la formació.

És cabdal. Hi esmercem molts esforços perquè si en el futur no oferim un valor afegit, desapareixerem. També treballem molt la inserció a les noves tecnologies. El món canvia i no podem seguir amb els mateixos esquemes de fa 20 anys.

El sector té problemes d'intrusisme?

Sí que en tenim. És un tema que no està ben resolt. A Catalunya es necessita una inscripció al registre d'Agents Immobiliaris, però a la resta d'Espanya no es demana res. De fet, fa poques setmanes hi ha hagut un canvi al Consejo General d'Apis i ara el president és Gerard Duelo, del Col·legi de Barcelona. Una de les seves prioritats és establir una titulació per exercir. Sembla que després d'anys de conflictes amb el Consejo, s'obre una nova etapa.

Tornan a formar-ne part?

Per ara estem a l'espectativa. Si es respecta la Llei catalana de Col·legis Professionals, tal com ha establert el Tribunal Constitucional, nosaltres no tenim cap inconvenient en continuar-hi incorporats.