«La gent soltera, què ha de fer en aquesta pandèmia?» es pregunta Óscar, un jove valencià, heterosexual i solter que prefereix ocultar la seva identitat real. Els 166 dies d'estat d'alarma i els tres mesos de confinament van caure com una galleda d'aigua freda sobre totes les relacions i, en concret, sobre les trobades sexuals entre desconeguts. Complir amb les mesures de seguretat i higiene per a la prevenció en l'expansió de virus i mantenir una vida sexual activa és més un còctel molotov que un bon combinat.

L'imaginari hollywoodià ens havia fet creure que davant d'una pandèmia com la de la SARS-CoV-2, l'única preocupació era la possibilitat d'estar infectats. Però no és del tot cert, la realitat ens ha posat davant de situacions amb infinits matisos i inquietuds que transcendeixen el sanitari. La crisi sanitària, la desocupació o la tornada a escola, són alguns. Però hi ha molts més que estan lligats a les relacions humanes i com mantenir-les esquivant el maleït virus.

Després del confinament i la desescalada es va fer evident la necessitat de socialitzar. Des de juny, les terrasses s'han inundat de grups d'amics, els xalets han estat testimonis de celebracions familiars privades i l'oci nocturn va tenir un moment d'auge, fins que el que van augmentar van ser els contagis i Sanitat va decretar el tancament de pubs i discoteques.

Amb un panorama poc favorable per davant, la pregunta d'Óscar no resulta intranscendent. Què poden fer les persones sense parella per mantenir una vida sexual sana i activa? El virus les ha condemnat al vot de castedat? El resum es condensa en una coneguda referència bíblica: «L'esperit està disposat, però la carn és feble».

La inquietud sobre les relacions sentimentals i íntimes «afecta sobretot les persones que estan soles, algunes comencen a tenir por de no conèixer a ningú», apunta Thamara Martínez Farinós, psicòloga especialitzada en sexualitat humana i educació sexual de l'Institut Espill.

Mascaretes i aplicacions

Martínez incideix que el principal problema a l'hora de concertar una cita és que «si quedes amb algú, desconeixes amb qui ha estat» pel que caldria evitar les trobades amb persones alienes al que Fernando Simón es refereix com «grup de convivència habitual» i que, en essència, són les persones amb les que ens veiem cada setmana.

Però la realitat és diferent i els solters busquen fórmules per seguir amb les seves vides. «És estrany rebre la teva cita a casa amb mascareta», assegura Miguel, un valencià de 35 anys i solter que recorre a Grindr, una aplicació de cites i trobades sexuals destinada al públic homosexual masculí.

Les aplicacions de cites són una de les alternatives a les trobades cara a cara i s'han convertit en les grans aliades de les persones sense parella. De fet, la principal app per a solters, tinder, va trencar els seus propis rècords a escala global el passat 29 de març, en ple confinament. A Espanya, aquesta eina ha detectat que tant les converses entre usuaris com el temps de connexió dels mateixos ha augmentat fins a un 30%.

Miguel admet que es va descarregar «l'aplicació després del confinament, quan vaig donar la benvinguda a la nova normalitat i a la solteria pandèmica». Però ja no és imprescindible estar registrat en aquest tipus de plataformes per lligar. «Instagram és avui la xarxa social on, a través dels vídeos privats que s'esborren automàticament, hi ha més trànsit de fotos de nus entre usuaris», explica.

«Falta contacte físic»

Malgrat el creixement d'aquest tipus d'aplicacions per mantenir trobades íntimes, seguim sent molt de tocar. «Les apps estan bé, però falta contacte físic», apunta la sexòloga Martínez Farinos.

És el cas de David, un altre solter valencià de 30 anys que confessa que després del confinament «vaig sortir de casa com un toro en sanfermines i totes les meves xarxes socials cremaven». No obstant això, «dues setmanes després, va entrar en acció la responsabilitat».

Als seus 20 anys, Paula admet que evita tenir cites per evitar posar-se «en risc de contagi», però no sembla ser la posició més estesa. Una cosa que confirma Óscar, que admet que «al principi, està el dubte de quin protocol dur a terme, però la realitat és que comences dient horal amb el colze i acabes petonejant-te». Aquest jove, que actualment viu a Barcelona, ??reconeix que té present la possibilitat de contagiar-se però que, a la fi, «et deixes portar».

Tanta és la necessitat de trobar-se, que fins i tot alguns se salten qualsevol tipus de norma o imposició legal. És el cas del 25% dels infidels que segons un estudi de la plataforma de trobades extramatrimonials Gleeden, es va saltar el confinament per veure's amb els seus amants, posant no només en risc la seva salut, sinó també la de la seva parella amb excuses com «revisar alguna cosa a la feina» o « fer exercici», segons revelen des de l'aplicació després de consultar a milers d'usuaris.

No és una qüestió d'edat

En l'imaginari popular està establert que la passió està lligada a la joventut. Encara que les dades mostren que no hi ha res més lluny de la realitat.

Antoni, de 65 anys i resident a l'àrea metropolitana de València, va conèixer la seva última parella a 2003 xatejant a internet. Fins a l'arribada de la pandèmia va ser usuari d'eines en línia per lligar, però el coronavirus l'ha allunyat d'elles perquè la «salut està per davant». «SI ets jove, no li tens por de res i passes olímpicament del risc perquè no ho sents propi», admet Antonio que reconeix entendre la postura dels joves però no l'accepta. Per a ell, «en aquest moment les relacions s'han tornat complicades».

«La situació és molt difícil», admet Martínez Farinós encara que afirma que «hi ha moltes formes de viure el sexe». A més, la sexòloga considera que estem en un «bon moment per treballar la sexualitat, l'afecte i els nostres límits» des de l'«autoconeixement». Tot i això, reconeix que caldrà incidir en la «paciència», el que serà més senzill per als adults «que ja saben que el sexe amb un mateix és molt satisfactori» que als adolescents en tractar-se d'un "sector molt hormonat amb ganes de tocar i sentir». La impaciència juvenil ja ha generat, admet, «alguns problemes».

L'altra febre de la pandèmia sembla difícil de sufocar. «Hem de ser conscients que estem en una crisi sanitària, però tampoc podem fer 'sexting' tota la vida», adverteix l'Óscar.