El Dia de Tots els Sants, celebrat cada any l'1 de novembre a Espanya i a la resta de països catòlics d'origen llatí, és la festivitat cristiana triada per a honrar als difunts. Al llarg d'aquesta jornada, els cementiris s'omplen de flors i de persones que aprofiten aquesta festivitat per visitar i adornar les tombes dels seus familiars i amics. Això sí, enguany potser els cementiris estan menys concorreguts i més lúgubres que en èpoques anteriors a causa de les noves restriccions per tal de combatre la pandèmia.

Aquesta festivitat commemora la completa santificació dels difunts que, després d'haver superat el purgatori, han aconseguit la visió beatífica i poden gaudir ja de la vida eterna segons les creences cristianes. Però per què es va triar aquest dia per a venerar i recordar als morts?

L'origen històric del Dia de Tots els Sants es remunta a principis del segle IV, en el context de la Gran Persecució liderada per Diocleciano. L'Imperi Romà va dur a terme un setge contra els cristians, el més sagnant de tots, que va donar com a resultat milers de morts, als quals l'Església catòlica va considerar com a màrtirs.

Amb la intenció de venerar a tots aquests màrtirs, l'Església va decidir buscar un dia en el seu honor. Inicialment no va haver-hi una data fixa per a rendir tribut i homenatge a tots aquests morts i no va ser fins a l'arribada del Papa Gregori IV, a mitjans del segle IV, quan es va fixar l'1 de novembre com el Dia de Tots els Sants.

Sens dubte, una festivitat que avui dia segueix molt present entre els fidels cristians que cada any omplen els cementiris per tal de recordar als seus sers estimats ja morts. Encara que enguany, a causa de la pandèmia, pot ser que els creients no venerin als seus familiars com els agradaria.