Quan deixem enrere la covid s´haurà de crear el partit dels perjudicats digitals i presentar-lo a les eleccions. Serà més necessari que mai, perquè la pandèmia i les fusions bancàries hauran destruït una gran part de la poca atenció personalitzada que encara ens restava, aquest «algú a l´altra banda» de què parlava dissabte l´Anna Vilajosana. La parenta badalonina d´uns amics, d´edat avançada, va trucar-los perquè havia anat al banc a treure diners com cada mes, i el noi del taulell l´havia adreçada a Cassà. «A Cassà de la Selva? Segur que et va dir això?» «Sí, sí, que anés amb la llibreta a Cassa, i jo no hi he estat mai!». Ja s´imaginen el que van trobar-se quan van acudir en missió de rescat: l´havien enviada «al caixer». L´empleat hauria de saber com tractar una persona gran, atabalada i pretecnològica. La setmana passada vaig voler parlar amb un banc on tinc compte i em va sortir un contestador per dir-me que ja em trucarien. Van fer-ho al cap de més de vint-i-quatre hores, però en escoltar la frase «buidar el saldo» van estendre la catifa de vellut per retenir-me, no com a aquella dona que només volia una mica d´ajuda per fer les coses de sempre. Amb les retallades de plantilla que vénen, la situació s´espatllarà més, i molta gent quedarà despenjada; encara pitjor: vulnerable a les estafes dels espavilats. A la banca, a l´administració pública, a les companyies del gas i la llum, o a l´asseguradora del cotxe que et demana prémer asterisc si ets Taure. No podem esperar que sigui l´interès de les empreses qui ens tregui de l´infern; hauran de fer-ho les lleis, que per això hi són (se suposa): per evitar els abusos dels forts sobre els febles. Però aquesta llei no és al programa de cap partit. Caldrà crear-ne un de nou, que redueixi el seu manifest a un sol article: l´aprovació i aplicació d´una norma que castigui amb fortes multes i coses pitjors als responsables de les empreses que no destinin persones amables a atendre cara a cara els seus clients i usuaris.
