Casar-se no és només un acte simbòlic de la unió d’una parella, sinó que també representa la possibilitat d’obtenir alguns beneficis fiscals. Al matrimoni se li reconeixen una sèrie d’obligacions i drets, com la capacitat d’heretar de l’altre sense que mediï testament. Tot i que l’evolució social ha anat forçant l’equiparació legal gradual entre casats i parelles de fet (una de les recomanacions del Pacte de Toledo és diluir les diferències en matèria de pensió de viduïtat), continuen existint una sèrie d’avantatges econòmics i laborals associades exclusivament a la unió legal que poden ajudar a decidir a fer el pas.

Beneficis fiscals

En primer lloc, només els casats poden presentar la declaració de l’IRPF de manera conjunta. Aquesta és el principal avantatge fiscal que té el matrimoni respecte de la unió de fet. La tributació conjunta comporta l’aplicació d’una reducció de la base imposable de l’impost de 3.400 euros. No obstant això, a l’ésser l’IRPF un impost progressiu, aquesta opció només és recomanable «si un dels cònjuges no rep ingressos o si aquests són molt baixos». Si els dos treballen i guanyen sous estàndard és preferible declarar per separat. D’altra banda, també permet compensar les pèrdues i guanys de manera conjunta.

No obstant això, en altres impostos, com el de successions i donacions, la majoria de les comunitats autònomes han equiparat els drets de les unions civils i les parelles de fet inscrites. Per a accedir a aquests beneficis, en la majoria dels casos «és necessari demostrar la unió», ja sigui amb el certificat de matrimoni o amb el del registre oficial de parelles de fet de la comunitat autònoma en qüestió.

Permís retribuït

Si en el terreny fiscal la diferència es redueix, en la pràctica, a la possibilitat d’optar per la tributació conjunta, en l’àmbit laboral existeixen normes que atorguen avantatges als casats. En primer lloc, en el reconeixement d’uns certs permisos retribuïts, recollits en l’Estatut dels Treballadors. El més conegut és la denominada llicència per matrimoni. Aquesta permet només al treballador que es casa gaudir de 15 dies naturals de permís retribuït des de la data del matrimoni «o des del primer dia laborable a la seva celebració». No obstant això, les parelles de fet podran gaudir d’aquest permís «si ve reconegut expressament en el conveni».

Per contra, el Tribunal Suprem va dictaminar l’any 2019 que el previst en el conveni col·lectiu per a matrimonis no pot estendre a les parelles de fet o altres models de convivència familiar continuada. La justícia continua donant-los un tractament diferenciat en entendre que no es vulnera el principi d’igualtat per no constituir realitats equivalents». El mateix passa amb el permís de dos dies del qual disposen amb caràcter general, els treballadors per la defunció, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

En principi, si un treballador sol·licita un permís per l’hospitalització de la seva parella sense estar casat, «no tindrà dret a aquest». Actualment,molts convenis equipessin a les parelles de fet a aquest efecte, però aquesta assimilació no està contemplada encara a nivell general en la vigent normativa laboral.