El soroll és una de les principals fonts de conflicte en les comunitats de veïns. Festes a hores intempestives, obres que estronquen el son, moviment de mobles... Comptes de Twitter com Líos de Vecinos expliquen bé les baralles dins i fora dels edificis.

Una de les més recents ve a compte d’una finestra. En un cartell, un veí desesperat implora una mica de menys soroll. I comença de forma educada reclamant al veí que totes les matinades («d’una a dues») «tanca la seva finestra tan fort com si s'hi jugués la vida» i li diu que «pensi en els seus veïns». «No és la primera vegada que et sento i sincerament em despertes amb els teus sorolls», lamenta.

El missatge reflexiona sobre la necessària convivència entre els inquilins: «Vivim en una comunitat de veïns, no a la jungla».

I després de les reflexions més o menys ponderades, entra en un to més amenaçador. Després d’identificar el culpable com un veí que «dona a l’interior de la barriada», el commina: «Si veig que continues fent el mateix, em posaré en contacte amb el president per buscar una solució».