S'han d'utilitzar estris de fusta per a cuinar?

Tots tenim a casa o coneixem a persones que tenen estris de fusta a la cuina; aquests estris de tota la vida, que ja feien servir les nostres àvies per cuinar i que solen aguantar molts anys, tot i perdre l'aspecte atractiu que poden tenir inicialment. Aquesta tradició, tot i l'aparició d'estris d'altres materials com l'acer inoxidable, per exemple, els quals permeten cuinar sense problemes per les altes temperatures que agafen les olles, les paelles o el menjar en si, quan l'estem fent, continuen venent-se i són un element indispensable a quasi totes les cuines.

Coberts, taules de tallar o espàtules són alguns dels estris de fusta que podem trobar a moltes de les nostres cuines, no només per remoure l'arròs, sinó també per tallar el formatge, el fuet o la poma. Els experts recomanen rebutjar tots els estris de cuina de fusta perquè ja no són la millor opció: són d’un material perfecte perquè s’hi assentin tota mena de bacteris i, en conseqüència, poden provocar una intoxicació alimentària.

La fusta és un material orgànic molt porós. En altres paraules, aquesta característica permet que les restes d’aliments i la humitat es quedin dins d’aquests forats diminuts. Aquest és l’hàbitat perfecte perquè s’hi assenti i proliferi una gran varietat de microorganismes patògens que, a més de provocar una intoxicació, també es poden transmetre per contacte directe.

Alerta amb el biofilm

La química i divulgadora científica Deborah García fa temps que va avisar que s’havia de desterrar la fusta de les cuines. En concret, va advertir d’una línia vermella: la del biofilm, la típica capa de mucosa, gelatinosa i, fins i tot, enganxosa que es forma per la humitat i la falta de neteja amb el pas del temps. Quan apareix, no hi ha manera d’eliminar-la definitivament i, per tant, els estris s’han de tirar i substituir per d’altres de nous.

Les biopel·lícules són unes colònies de bacteris organitzats per jerarquies que són molt difícils d’eliminar i que tenen risc per a la salut. Les persones poden arribar a contraure salmonel·losi, listeriosi i, fins i tot, botulisme. De fet, aquests tapets microbians són més comuns del que es pot pensar i també es formen a les baietes, als fregalls i als draps humits.

Quin material és millor?

El tecnòleg d’aliments Mario Sánchez no només corrobora les afirmacions de García, sinó que posa èmfasi en el fet que la fusta és «molt difícil» de netejar correctament i «costa de mantenir en bon estat». Els experts precisen que les millors alternatives són els estris de metall, silicona i plàstic de polipropilè, perquè són més duradors i segurs.

A més, Sánchez dona un consell respecte a les taules de tallar: tenir-ne algunes i de diferents colors, una per a cada grup d’aliments, a fi d’evitar la traçabilitat entre si, siguin crus o cuinats.

D’altra banda, en el cas que t’entossudeixis a continuar utilitzant estris de material orgànic, els experts consideren més segurs els fabricats amb fusta de noguera, olivera i bambú, ja que són bactericides.

Compte amb el rentaplats

Si et planteges rentar a consciència els estris de fusta que tens per casa, el rentaplats no és una bona opció. A part d’espatllar la fusta, fa que els estris siguin més insegurs. Molts surten de fàbrica amb una capa protectora antimacrobiana que es pot desintegrar als rentats a màquina. La millor manera de netejar-los és submergir-los amb aigua bullint durant uns minuts i, posteriorment, rentar-los amb detergent i aigua freda.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona