El secret de les sabates de taló: els homes van ser els primers a dur-los

Els tacons són uns articles creats per a ser utilitzats per a les dones. La funció que tenen és estilitzar la figura i dotar a la dona de més feminitat. Però, això realment és cert? La veritat és que no. Els tacons van ser creats per a ser utilitzats per als homes. Això suposava poder i un bon estatus social. Coneix la realitat sobre els tacons.

Segons totes les hipòtesis històriques, són una part del calçat que es va crear per ser usada pels homes.

La primera evidència documentada de l'ús de talons és a Pèrsia, al voltant del segle X. Els talons no eren en absolut un accessori de moda en aquell moment, sinó una eina militar.

Els soldats perses feien servir talons per assegurar els seus peus als estreps mentre muntaven a cavall, especialment quan necessitaven aixecar-se i disparar els seus arcs i fletxes.

Fermesa sobre el cavall

Els talons permetien als soldats mantenir-se ferms sobre els estreps, proporcionant estabilitat i millorant la seva capacitat de disparar amb precisió mentre estaven en moviment. D'aquesta manera, els talons eren essencials per a la cavalleria, ja que oferien un avantatge tàctic en combat.

Aquest ús militar dels talons també estava associat amb l'estatus i la classe social. A Pèrsia, l'equitació era una activitat reservada per a la noblesa i l'elit, per la qual cosa els talons ràpidament es van convertir en un símbol de poder i riquesa: aquells homes que feien servir talons eren considerats membres de la classe alta, ja que podien permetre's tenir cavalls i equips d'equitació de qualitat.

L'arribada dels talons a Europa

El contacte entre Pèrsia i Europa es va incrementar durant el segle XV i XVI a través de les rutes comercials i diplomàtiques, i va ser així com els talons van arribar al continent europeu. A finals del segle XVI, el 1599, Abbas I, el Xah de Pèrsia, va enviar a una delegació per demanar el suport de les potències occidentals en la seva guerra contra l'Imperi Otomà.

Els membres d'aquesta delegació feien servir talons, cosa que ràpidament va atreure l'atenció de l'aristocràcia europea, que va començar a adoptar aquesta moda com una manera de mostrar el seu estatus.

Durant el segle XVII, els talons es van convertir en un símbol de poder i autoritat a Europa, especialment entre els homes. Els talons eren vists com un signe de masculinitat i eren utilitzats per l'aristocràcia per destacar-ne el rang social.

Els talons de Lluís XIV

Va ser a França on l'ús dels talons va assolir un punt àlgid, i un dels impulsors més importants d'aquesta moda va ser el rei Lluís XIV. Conegut pel seu sentit extravagant de l'estil, Lluís XIV adorava els talons i els considerava una mostra de la seva autoritat i prestigi.

Els talons que feia servir el rei eren especialment alts i tenien un característic color vermell a les soles, un detall que es va convertir en un símbol de la reialesa.

De fet, Lluís XIV va promulgar un edicte que establia que només la noblesa podia fer servir talons vermells, i ningú no podia fer servir talons més alts que els seus, consolidant així l'estatus dels talons com un signe de poder i exclusivitat.

La transició cap a la moda femenina

A mesura que la moda va evolucionar, els talons van començar a perdre la seva connotació militar i es van transformar en un accessori de moda tant per a homes com per a dones.

Durant els segles XVII i XVIII, els homes de l'aristocràcia europea van continuar usant talons com una manera d'exhibir-ne la riquesa i la posició social.

Tot i això, a finals del segle XVIII, els ideals de moda i bellesa van canviar, especialment després de la Revolució Francesa, quan la igualtat i la simplicitat es van convertir en valors més destacats.

Desaparició del vestuari masculí

Els homes van començar a optar per fer servir vestimentes més senzilles i pràctiques, per la qual cosa van anar abandonant gradualment l'ús de talons.

Mentre els talons desapareixien del vestuari masculí, les dones van continuar utilitzant-los. A principis del segle XIX, els talons es van convertir en un element gairebé exclusivament femení.

Durant aquest període, la moda femenina es caracteritzava per faldilles llargues i voluminoses, i els talons ajudaven les dones a caminar amb elegància i gràcia.

Tot i això, els talons de l'època no eren tan alts ni tan prims com els que coneixem avui dia; eren més amples i baixos, proporcionant estabilitat i comoditat.

L'auge dels talons a l'era moderna

A finals del segle XIX i principis del segle XX, els talons van començar a guanyar popularitat novament gràcies a la revolució industrial i els avenços en la producció de calçat. Es van fer més accessibles a un públic més ampli i van començar a aparèixer en diferents estils i alçades.

Als anys 20, amb l'arribada del moviment de les flappers (dones joves i una mica rebels), els talons es van convertir en un símbol d'alliberament femení. Les dones van començar a fer servir talons més alts i prims, desafiant les normes socials i mostrant una nova independència i empoderament.

El contrari que avui dia, en què continuen sent un símbol d'estil, moda i feminitat, però també han esdevingut un objecte de debat. Per a moltes dones, els talons representen poder, confiança i elegància, mentre que per a altres, simbolitzen els estàndards de bellesa imposats per la societat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona