Valérie Tasso, sexòloga:"Per baixar el cortisol prefereixo l'orgasme a l'ashwagandha, el seu efecte és immediat"

La cita és en un conegut restaurant a tocar de la sorra al costat del passeig Marítim de la Barceloneta. Valérie Tasso, la sexòloga i escriptora francesa (La Champagne, 1969), autora de 'Diari d'una ninfòmana' (2003) -el seu 'best-seller' novel·lat i autobiogràfic portat al cinema amb sonora polèmica perquè a Madrid van vetar el seu cartell-, arriba puntual a aquest 'tête a tête' per parlar de sexualitat, tornada a la rutina, insomni, menopausa, cortisol i el paper del plaer en tot això. Temes de candent actualitat en moltes parelles, com les que atén a la consulta de Barcelona, i des d'on combat, diu, "la falta de desig" i "els estralls del porno", els pitjors mals al llit d'avui dia, afirma.

En les sessions prescriu vibradors d'última generació de la firma sueca de luxe LELO, de la qual és ambaixadora a Espanya des de fa 11 anys, i amb la qual ha publicat els seus últims manuals sobre sexe, com 'BDSM i sexe quinqui', 'La sexualitat i els sentits', 'L'orgasme' i 'El desig'.

Han passat més de 20 anys des del 'boom' de 'Diari d'una nimfòmana', encara que després arribarien altres èxits com 'Diario de una mujer pública' (2011)' o 'Confesiones sin vergüenza' (2015). ¿Canviaria avui alguna cosa de la seva primera novel·la?

Segurament, però els llibres són moments vitals. Ho vaig escriure des del que duia a dins sense preocupar-me gaire, i això, crec, que també està bé. Ara escric permanentment i crec que he millorat molt el meu estil. Recorro molt a l'humor, com a 'Antimanual del sexe' (2008), en què desmunto un munt de tòpics.

Quins mites sobre elles i sobre ells seguim arrossegant, i hauríem d'enterrar ja?

Sobre les dones que tenim menys desig que els homes. Durant molt de temps els ha interessat veure'ns així, però podem sentir desig igual que els homes, encara que no és una qüestió de quantitat sinó d'elaboració. Explicat amb una metàfora, en els homes seria com tenir ganes de beure un got d'aigua, i en les dones, que ens agrada més el te. Necessitem més elaboració per posar-nos a to, però no vol dir que tinguem nivells de desig més baixos. Pel que fa als mites sobre els homes, n'hi ha molts, però sobretot haurien de deixar de preocupar-se pel rendiment sexual. Això només és una cosa que entorpeix. El 99% està pensant en el penis, que es posi erecte d'una manera sòlida i que duri així molt de temps... i això és un problema. Han de treure's del cap que el sexe és preliminar, penetració i orgasme. Això era el vell esquema.

I, quin és el nou?

El que hi ha ara, i que hauria d'haver existit sempre, que és jugar, jugar i jugar. Punt. Els sexòlegs ja no parlem dels preliminars perquè semblava que era començar alguna cosa per després acabar alguna cosa. Però no, els preliminars han de durar des del principi fins al final.

Aleshores, això de comptar els orgasmes a la setmana, al mes..., ho anem deixant, no?

La quantitat d'orgasmes no és el més important, perquè si comences a mesurar alguna cosa pots generar en les pacients molta ansietat. No és tant arribar a l'orgasme com tenir moments de plaer. El plaer pot ser que et facin un massatge, que és una cosa meravellosa, però és veritat que l'autoconeixement i l'autoplaer és superimportant. Si en pots tenir dos, tres, quatre orgasmes a la setmana, benvinguts siguin, perquè t'asseguro que es notarà. Tot plegat, des de la cara, l'humor, a dormir bé. Per exemple, un orgasme abans de dormir és mà de sant.

Millor que prendre ashwagandha per baixar l'estrès, el cortisol i dormir bé?

Aquesta herba és meravellosa, però jo m'estimo més l'orgasme, és més natural. Jo mateixa ho he provat, però realment, per a un efecte immediat, l'orgasme.

Doncs ara diuen que aquesta planta està molt de moda, és que ja no es juga tant al llit?

El que veig a la consulta és una mica desolador. Les dones abans no coneixien el cos, però ara hi ha més educació al voltant de l'anatomia i el plaer femení. Però els que suspenen assignatures són els homes. Per exemple, molts dels que vénen té la creença que la dona té un orgasme gràcies a la penetració, i m'adono que molts no saben on és el clítoris.

Són homes grans, no?

Rebo en consulta parelles de llarg recorregut, però també nois joves. I aquests, pel que fa a la sexualitat en general, estan adoptant uns rols preocupants, com ara molta violència, pensant que això és la sexualitat. El sexe que practiquen aquests joves, no dic tots, sinó els que veig a la consulta, és un sexe molt basat en el porno. Pensen que la dona segur que s'ho passa molt bé quan l'agafen del coll o dels cabells. I obliden una cosa fonamental, que és el consentiment. Molts em diuen, 'bé, sí que volen', i jo els dic si han preguntat clarament que la noia volia això. No pregunten, ho donen per fet. També tinc noies de 17 que no saben posar límits, que em diuen que als seus nuvis els agrada el sexe dur i, és clar, si li agrada a ell... El que havíem avançat ho ha destruït el porno 'mainstream'. Una cosa és parlar amb naturalitat de sexe i una altra cosa és banalitzar-ho.

I amb l'accés a les pantalles per part de les noves generacions des de petits, suposo que l'assumpte s'agreuja.

És terrible, no et pots imaginar, no em pensava que fes tants estralls. Per veure porno cal tenir sentit comú, i a l'adolescència encara no està format. D'una banda, hem avançat molt en la visibilització del plaer femení, en l'anatomia del clítoris, la primera imatge del qual en 3D va aparèixer el 1998. Aquí és quan prenem plena consciència del que tenim les dones, d'aquest òrgan de plaer. És quan s'enlaira la indústria de la joguina eròtica i, a partir del 2014, els anomenats succionadors de clítoris [Womanizer, Satisfyer o el Sona Cruise de Lelo]. D'altra banda, però, aquesta evolució es veu coartada d'alguna manera per la imatge de la sexualitat que dóna el porno 'mainstream' als joves.

Quins altres problemes us expliquen els vostres pacients?

La manca de desig, crec que és el tema que més ens ocupa al segle XXI. Suposadament, amb una sexualitat més entesa, més oberta, resulta que la gent té pànic perquè veu que el desig no li respon. No ho estem prioritzant ni cuidant. I una vida sexual plena és sinònim de salut mental i benestar global. Per fer que torni, jo aconsello passar temps de qualitat amb la parella, intimitat. Em refereixo a carícies, moixaines, petons... I si va a més, fantàstic!